Cançoner de les Pitiüses

Sa serena cau menuda sa nit mos diu adiós; recordau's amor amada de qui es recorda de vós Vulgueu de mi recordar-vos que em vareu encaptivar, no us penseu que de poc siga bell jove, que molt temps ha: va ser sa primer vegada que us vaig la cara mirar, i dins mon cor jo pensava: Quin jovenet tan graciós! Sa serena cau menuda sa nit mos diu adiós... Anau cobert de bons aires, de riqueses abundors; en riqueses i abundàncies, amb això no hi pensau vós. En sos uis baixus per terra, quan passau me saludau; no em gosau mirar sa cara, cert és que no vo'n folgau; de nits veniu polit jove, que de dia no gosau, de por que la gent no diga que per aquí festetjau sent un jove tan graciós. Sa serena cau menuda sa nit mos diu adiós... Mereixeu estar dins un castellet hermós, circuit d'hermoses roses acomparadas amb vós.