Cançoner de les Pitiüses

Sa1 serena cau menuda i la nit mos diu adiós; recordau's, amor amada, de qui es recorda de vós. També de mi recordau's, que em vàreu encautivar; no us penseu que de poc siga, bell jove, que molt temps ha: va ser la primera² vegada que us vaig la cara mirar, i dins mon cor jo pensava: quin jovenet tan graciós! Sa serena cau menuda... Anau cobert dels bons aires, de riqueses i abundors. En riqueses i abundancis, amb això no pensau vós;³ amb los uis baixos per terra quan passau me saludau, no em gosau mirar a la cara, cert és que no vo'n folgau. De nits veniu, polit jove, que de dia no gosau de por que la gent no diga que per aquí festejau, que per aquí festejau sent un jove tan graciós. Sa serena cau menuda... Mereixeríeu estar dins un castellet hermós Circuït⁴ d'hermoses roses acomparades amb vós; però si vos sentenciaven dalt de les presons majors, totes les parets rompria plorant llàgrimes per vós. Que enc que la mar tornàs tinta, i el cel que de paper fos, fossen els homes notaris i de cada un n'hi hagués dos, no bastarien a escriure, bell jove,⁵ nostres amors, es que hem passat finsos ara i es que passarem es dos. Sa serena cau menuda...