A sa vora de la mar
hi ha una donzella,
hi ha una donzella
que brodava un vestit
amb flors molt belles
amb flors molt belles.
Quan ho tengué mig brodat
li manca seda...
veu venir un mariner,
per mar navega...
-Mariner bon mariner,
si em portau seda...
-De quin color la voleu,
blanca o vermeia?...
-Vermeieta la vui jo,
que és millor seda...
-Pujau, pujau a la nau,
triareu d'ella...
Quan va ser damunt la nau,
la nau pren vela...
Es mariner es posa a cantar
cançons molt belles...
Amb el cant del mariner s'adormi ella...
Quan varen ser mar endins
ella es desperta...
-Mariner, bon mariner
tornau-me en terra...
que ses ones de la mar
em donen pena...
-Això si que no ho faré,
que heu de ser meua...
Fa set anys que vaig per mar,
per vós, princesa...
-De tres germanes que som,
som sa més bella...
Una és casada amb un duc,
s'altra és princesa...
Jo, pobreta de mi, som marinera...
Marinera no ho vui ser,
vui ser-hi en terra...
-No sou marinera, no,
que ja sou reina...
que jo som un fii del rei
de moltes terres...
