Cançoner de les Pitiüses

A sa vora de la mar hi ha una donzella, que brodava un mocador que és per la reina. Quan va ser a mig brodar li faltà seda. Veu venir un mariner, pel mar navega. -Mariner, bon mariner, si portau seda. -De quin color la voleu, blanca o vermeia? -Vermeieta la vui jo, que és millor seda. -Pujau, pujau a la nau, triareu d'ella-• Quan va ser damunt la nau, la nau pren vela. Mariner es calà a cantar cançons molt belles; amb el cant del mariner s'adormí ella. Quan varen ser mar endins, ella es desperta: -Mariner, bon mariner, tornau-me en terra, que les ones de la mar em donen pena. -Això sí que no ho faré, que heu de ser meua; fa set anys que vaig pel mar per vós donzella. -De tres germanes que som, som la més bella; una és casada amb un duc, l'altra és princesa, i jo, pobreta de mi, som marinera. -No sou marinera, no, que sereu reina; que jo som fill del rei rei d'Anglaterra.