Jo a Déu li deman sort bona que Ell és qui la pot donar
i a tu tenir-te per dona si és que t'hi puc aginyar.
I
Sa teua mare per sogra gustós la vui acceptar
perquè em pareix bona dona, molt veig que sap respectar
que hasta les deu o les onze 'riba que la fas vetllar,
perquè en 'ribar-te a estar vora no sé com me n'hi d'anar.
I ara hi pensat una cosa que vo’ la vui declarar:
si ella se n'aconhorta i me la vulguésseu dar.
No esteu perquè siga pobre, si Déu vol no hi faltarà;
no partirem de cap cosa sinó de pa i que menjar
i de tenir bona roba i molts diners per gastar;
però si s'anyada és bona i encerta a ploure tardà,
si t'agrada anar per fora, ja et 'ribarás a alegrar:
buscarem gírgoles bones i pebrassos si n'hi ha,
i múrgules de ses grogues, si les deixam madurar;
i sé tres o quatre eixams que si els podem replegar,
fent-los una casa bona que es puguen aredoçar,
en no ser que el rei se'ls mori, 'ribaran a trebaiar,
que fan una fruita bona, de sa més dolça que hi ha.
Jo a Déu li deman sort bona...
II
M'has de dir que t'ha semblat de sa meua explicativa,
s'avinentesa t'hi dat, que no deus estar en devisa.
Fe es teus comptes aviat, dona’m raó de seguida;
mira que jo et faré espòlits, no hi pot faltar cap article.
Jo no t'he manifestat tot es caudal que tenia:
sàpies que m’hi reservat un bon bocí de marina,
que allò du bon resultat si un vol fer alguna sitja;
i perquè me n'hi cansat ara ja em pens que ho vendria;
si estava ben judicat, deu reials sempre els valdria;
i en estar ben arreglat vui anar a can Capdevila,
que m'he de comprar un jac amb totes ses campanilles,
uns calcetins virolats i una toca de ses fines;
i a tu, si mos hem casat, també vui fer-te propina
d'un vestit des mostrejats i un gipó de sedalina,
i si l'has trobat barat, algun canet de sardines,
que allò és un peix bo i salat i no correr cap sospita
i es companatge, ja es sap, que és cosa que es necessita;
jo es coneixement m'ha entrat i no estic per golosines,
ni vui anar de mal cap, com n'hi ha molts que s'emplien,
que en haver sopat, ja es sap, me'n vaig al llit de seguida
i encara em sol tapar es cap si sa flassada és complida,
que així estic més acotxat i sa frescor no m'arriba.
Jo a Déu li deman sort bona...
III
S'al·lota d'aquesta casa, d'ençà que l'hi practigat,
quan més la mir més m'agrada, cregueu’s que dic veritat.
Però vaig desenganyant-me, que a tu et segueix canviat,
perquè fasc molt poca basca en estar an es teu costat;
veig que no em dones ses tardes es dies assenyalats;
i ho són conseis de ta mare, que els prens perquè te'ls ha dat.
Que’m riga que de ses iaies en vaig un poc empipat
i els hi he de fer una trampa si puc tenir-ho lograt,
les faré dur a s'Illa plana, o a un lloc deshabitat,
cada any una temporada tornant-les as seu resguard,
que jo en ses festes m'agrada que elles tenguen llibertat,
que fan algunes fornades de bescuit ben acertat,
enc que llevor sempre el gasten casi tot en s'estimat,
i es solen valer de traces que jo me n’hi reparat.
Per avant de sa vetlada entren un poc d'amagat
i el duen per dins sa falda o amb un mocador tapat
i de gatzell, cap a naltros, el donen a s'estimat
i fan alguna riaia com qui diu -ja us hi estafat.
Llevors dins sa palangana he hi va més esmenusinat(?),
i en sa mà duen es flascó de s'aiguardent o anisat
i llevors van acostant-se —Vaja, no tengueu empatx—
Jo en sol prendre una taiada que hi podria ben dinar;
me la pos dins sa butxaca, que és es lloc més amagat,
i així la guard a ma mare que sempre me l'he estimat,
que és una dona anciana de seixanta anys o passat;
però tot lo bo li agrada —amb això l'hi he semblat—.
Jo pens que així vaig pagant-li es bons conseis que m'ha dat,
que no és ella culpable si he sortit un malcriat,
que ho és sa seua folgança que surti ben educat.
I no es cansa de pregar-me diguent que mudi d'estat;
Quan parlam va preguntant-me per veure si m'hi aginyat;
ja sé que li ben agrades que en jo s’hi ha declarat
i mesquina hi té folgança de veure'm acolocat,
i enc que no passa d'hora també m'he determinat:
diràs –deixa anar d'històries, no m'hi sabràs aginyar"
No et vui cap mal, ni m'importa en què em 'cabis d'obliar;
dispensa'm totes ses voltes que et venc a enfecciónar,
tu per sa part que t'hi toca i es altres demés que hi ha
Jo a Déu li dem sort bona...
