I ara què voleu que us diga quan tot ja està repassat
Ses cançons que sabia, totes vo' les he cantat
Però vull ajudar a la costa i a dir cançons i cantar.
Per anar seguint ses modes i s'antigament deixà,
i que amb això i amb altres coses em pareix que em convendrà
Es hòmens faran maniobra / i ses dones hem de filar.
I així mos faríem roba i no n' hauríem de comprar,
i dur es sous en es de Vila, que saben aprofitar.
I demanam cotonets i llistes i diuen que no n'hi ha,
i amaguen sa més polida per en ser que els convendrà.
I em volia fer camies, casi no en tenc per portar.
S'altre dia vaig 'nar a Vila, veureu lo que em va passar;
vaig comprar un tros de tela que poc passa de tres palms.
Sa roba ho és molt polida, de llana o de tartan,
cada poc tros una via amb un coloret molt istrany.
M'ha sortit curta i estreta, just pareix un davantal.
Només em tapa ses mimes i molt poc tros més avall.
Es hòmens ja m'hi fan pesta, pareix que van reguiant
i que diuen que mostr sa bresca; jo no he pensat que fos tant,
però perquè passi sa fresca, de voltes vaig repouant ,
pareguent que vaig alerta, quissà m'he 'nat descuidant,
que aqueix temps un mosquetja i sempre un va remenant,
I temps de recuita fresca que ses mosques fan aixam,
casi sempre s'esverguen allí on més nosa fan.
El dimontri són ses mosques per ser un mal aferam,
llepen a planta baixa i pugen en es pisos alts;
tota llei de palancana, casi sempre van llepant.
També es tiren a sa sopa en ser que un la té en ses mans,
I no entren dins boca perquè un les arruixa abans.
