Cançoner de les Pitiüses

tots es dies mos creixien en sa contribució no podíem fer tabac per fumar un fumador. Ni podíem tenir armes per guardar-mos d'un traïdor, que ja estaven mes subjectes Que es que estan a sa presó. Ell mo' n'anàrem de casa un diumenge en ‘ver esmorzat per anar a veure sa festa que hi havia dins ciutat. Poc abans d'arribar a Vila, ja mos ‘vien divisat de quatre anaven de fondo quant varem ser a s'Empedrat. Entràvem dins de sa plaça devers les deu o passat. Pes Rastrillo avall baixaven sa tropa en so pas format, també duien sa musíca tot molt ben compassat. Vora sa Pescateria Llavonses mos passetjarem pes carrers de dins ciutat mos anaren as1 quan varen ‘ver passetjat d'allí va sortir un home de molta formalitat i mos va fer un sermó que sempre m'ha recordat que Ja podíem cridar tots, viva sa llibertat! I podíem tenir armes i podíem fer tabac. Ja fora pagar consums, quintes, ni matriculats i es dret de places i portes també quedaven llevats. Ell mo’ nanarem de casa un diumenge en ‘ver esmorzat per aná a veure una festa que hi havia dins ciutat.