Cançoner de les Pitiüses

S'estava na Blanca Flor baix de s'abre de sa menta en brodava un camisó per sa fia de la reina Es camisó n'era d'or ella el brodava de seda quan sa seda va mancar el brodà des seus cabeis. Quan sa seda va mancar el brodà des seus cabeis que des seu cabei a s'or no hi ha gaire diferència. Alça es uis det a la mar veu la mar molt remoguent-se veu venir barques i naus de galeres més de trenta. Ja en veu venir un senyor que an es seu senyor es sembla. -Mariner, bon mariner Déu li do de sa bona aigua. Mariner bon mariner Déu li do la mar bonança. No hauries conegut es meu marit per la França? -Prou li vist i conegut i hem menjat a una taula, prou li vist i conegut i d'ell vos porto comanda: Diu que vos busqueu marit que ell muller ja s'ha cercada. Sa fia del rei francès per esposa li han donada. -Això no ho faré jo no que no és una cosa honrada, això no ho faré jo no que sa Llei de Déu no ho mana. Set anys que li esperat com a dona ben casada i altres set l'esperaré com a vildeta envildada. Si as cap des set anys no ve a monja em serè posada a monja de Sant Francesc que és vida mortificada. -Mongeta no us hi poseu que sereu mal enganyada dormireu damunt tions sense llençols ni flassada. Per coixí des vostro cap una pedra mal picada. -D'aquelles monges vui ser que fan vida retirada. -D'això vo'n guardaré jo dona meua estimada. salta de dalt des galiot i li dona una abraçada. -Aquí teniu es marit que per vós tant sospirava. -Perdonau-me bon marit si he estada malcriada. -Ben criada, Blancaflor, de ton pare i de ta mare aquí teniu es marit que set anys ha l'esperàveu.