Cançoner de les Pitiüses

I aquí està la Blancaflor i a l'ombra de l'olivera, que se pentina es cabeis i amb una pinteta d'or. Es gira devers el cel, no veu estrella nenguna; es gira devers la mar, veu a traspuntar sa lluna, i va veure un cavaller com a dona ben honrada. a cavall amb una mula, ferrat de ses quatre potes amb ferradura d'or; ell no bastaven ses potes, que hasta i tot as coll ne duia. —Cavaller, bon cavaller, Hauríeu vist un cavaller en França? —L'hi vist i l'hi conegut i menjat a la seua taula. —Ja fa set anys que l'esper, Set més que l'esperaré, com a vilda ben honrada. Si en es quinze anys no ve, monja quedaré tancada. —I què faríeu, senyora, si davant lo vesseu ara? —Jo faria florir els rams i reverdir a la grana. —Faceu-lo florir, senyora, que a davant lo teniu ara. —Jo no el vui fer florir perquè no em dona la gana.