Cançoner de les Pitiüses

Fins aquí hem arribat ramellet i vida mia mon cor tenia tristor i ha conquistat s'alegria Em varen dar una nova no fa molt temps, s'altre dia que enc que tengués voluntat amb vós no hi conversaria. Volen que renunciem tota sa nostra alegria jo no sé com pot ser això donar-me vos despedida. Molts són que vos aconseien que mudeu de pensament que a mi em doneu despedida i prengueu per altre vent. Si m'heu de dar despedida abans donau-m’ho entenent que us vui demanar perdó amb so poc sebre que tenc. Molts que per el món naveguen no saben es meu intent vo l diré si el voleu sebre anit que em cau avinent. Ara mos volen privar que conversem naltros dos però ningú ho lograrà si em deis la veritat vós. Sense haver-me'l demanat un consei vos donaria anau mantenguent l'amor visqueu vós amb alegria. Si ens tornàssim a trobar si no és per ara, algun dia i amb vós jo hi pogués parlar aquesta raó us diria: A on és aquell amor que em portaveu algun dia i em donàveu entenent que mai no m'oblidarieu? És cert que no em declaràveu es pensament que teníeu i sa gran bamba de jo ni mancos ho coneixia Jo ja he viscut finsus ara en el món embabeida com vaig el món coneguent ja vaig perdent s'alegria. És cert que hauré de mudar es pensament que tenia de dur-vos dins la memori en el món mentres viuria. Direu que no em coneixeu per major desgraci mia com si mai m'haguéssiu vist pigareu per altre via.