Cançoner de les Pitiüses

Se joventut mai s'apura que és forta com un castell però la mort es mes dura, que destrueix jove i vei. II En se s'hora no rebutja enc que siga fi de rei ábrens, plantes i figures que estan en el moiment. Llavò també hi ha se lluna que és guapa i molt resplendent i es altres estels que hi surten jo hi puc pendre regiment. Surt en es llevant i puja la perdem dins es ponent. Ara em vui matricular i anarme’n pes continent. Eivissa no hi puc medrar que tot me va malament, busc dona i no en puc trobar tot sol vaig passant turment. He cuidat abandonar com si fos un home vei casi mai vaig a vetlar ni surt de ‘vora es fornell. Des fum i de s'encrità jan som color des tinell; de cendra en duc un quintar si m'espolsàs es capell. Dones si em voleu comprar jo em despatx a preu corrent si és peça per encetar em rebaix un deu per cent Que m’estim més que taiar ni a bocins anar-me fent que per vendre a la menuda jo no som aprou pacient. Sa joventut mai s'apura... III Quan un home es tira a perdre s’hisenda i es seu caudal en quatre dies es troba pobre i sense capital. Jo hi tengut un quebro gros amb arbres i amb animals es vent m'ha remput figueres i m'ha tombat es parral. M'ha mort sa roqueta negra, sa lloca i es aferams i he romput sa greixonera i es plat de fer s'enciam i altres fetilleries que m'han costat el bastant. Jo anant de plets i punyetes m'hi jugaria es Jondal ses hisendes de Cas Serres, sa de baix i sa de dalt, vui dir, si el cas fossin meues, valtros ja ho consivirau. Però qued molt endarrere, jo només som majoral i tenc una barquerola as cap de dins des canal. És una terra molt bona ho és un lloc molt fruital, regant d'una fontanella que s'aigua no acaba mai Jo hi tenc una xarmanera i una figuera rojal me la juc rama per rama per ser un abre fruital. Hi faig algunes xareques que és un menjar natural. en faig de flors i bostenques i en meing a tot temps de s'any. Si és menjant mentres son fresques mai em fan mal de queixal i es fonen per dins sa boca com a pasta de crispell. Sa joventut mai s'apura...