I anant de balls i xacotes jo em jugaria es Jondal
i s’hisenda de Cas Serres, sa de baix i sa de dalt
voldria dir, si fos meua valtros ja ho consivirau
que maneig una barquera que cau enmig d’un canal
hi ha una sarmenyera i una figuera rojal
que en fa de flors i bustenques i en meng a tot temps de l’any
tardanes i primerenques i encara mai m’han fet mal
i en faç algunes xereques que és un menjar natural,
remugant se tornen molles com sa pasta de crispell.
Sa jovintut mai s’apura és forta com un castell,
però la mort és més dura que destrueix jove i vei,
que en ser s’hora no rebutja ni que siga fii de rei.
Jo em vui fer matricular i ‘nar-me’n per continent
que a Eivissa no hi puc medrar que tot em va malament.
Busc dona i no en puc trobar no som prou endeligent.
I anant de ball i xacotes...
