Cançoner de les Pitiüses

Cansat estic del camí reposar voldria un poc en aquesta font de Jacob, assentar-me vui jo aquí. Una oveia esgarriada que ha deixat el meu remat i d'un llop encarnissat perill de ser devorada. Puix que som es seu pastor tant zelós de mes oveies voldria que totes elles coneguessin mon amàr(?) jo per tant vui aguardar a una ànima pecadora que en aquet pou ans d'una hora de l’aigua em vendrà buscar. Vosaltres podeu anar deixebles a la ciutat perquè jo al meu ramat hauré de fer-la tornar. Mestre me'n vaig a comprar per menjar alguna cosa puesto que porto la bossa ja començo a marxar. –Déu te guard samaritana i et preservi de pecar si aigua em volguessis dar beuria de bona gana. –Si aigua me demanau esta no es mala eraplea(?) perquè vós sou de Judea i jo som samaritana. Ja sabeu que per molts d'anys n'està per la llei privada no tracten ni han tractat jueus amb samaritana. Guarda idò no us fasca mal s'aigua que jo os donaré que primer la llançaré que jo no faré un tal. –Dona tu no lo dirias si sabessis jo qui som en veritat té dic jo que tu beure em donaries i no sols això faries amada samaritana que també de bona gana per a mi més ne trauries. Que s'aigua clara i més pura som jo qui te la pot dar qui en beurà no patirà mai més de mundana set. Per quedar-vos obligada que pret me’n voldreu donar que no haiga de tornar a treure’n altre vegada –Per set estic acansada de tant de ‘nar i de venir i si això em poreu complir jo em viuré molt descansada. –Dona ves-te’n en ta casa i en ton marit pots tornar que a los os vui ensenyar l'amor que té lo meu pare. Senyor, jo marit no en tenc ni en visc amb hom esposada, que jo visc en llibertada a on me plau vaig i venc. –Ja sé que dius veritat, de que vius en llibertada, de que no estàs desposada es una gran falsedat I més i més has mancat que has tengut altre home en casa. Mira que el dimoni posa de dia en dia el pecat. –Digueu-me si us plau senyor si vós sou algun profeta, que sa vida que jo hi feta punt per punt m'endivinau. En ses raons que em gastau com a persona divina de vostre sabia doctrina enamorada em deixau. Vostra paraula amorosa penetra'l meu enteniment i em dona gran sentiment divina dolçura gossa. Puix duu un celestial ardor jo en part me veig abraçada, resolta i determinada a servir mon criador. No està amb el divino amor que la meua ànima cobra. Mia part me diu descobra que vós sou el salvador. Digueu-me si us plau senyor quant vendrà aquell gran messies que ha de venir, diu Elies en remei des pecador. Si tanta fos sa meua ditxa que es meus uis poguessen veure’l ja poreu pensar-ho a creure que as seus peus me postraria. Perdó li demanaria de mes culpes i errors i los demés pecadors crec que lo mateix farien. –Ja dona inspirada estàs en llum del Divino Amor que jo som el Salvador que d'avui avant sabràs. Som Messies verdader que hi vuigut baixar al món per a salvar a tothom i per-i jo satisfer. I així filla hi de morir per teua ànima salvar i tu no m'has vuigut dar de s'aigua que et demaní. –Ai descuidada de mi! Que el meu cor ja m’ho dictava que jo amb el Salvador parlava quan a la cara us mirí. Perdonau Senyor mes culpes donau-me besar los peus que em d'enclavar los jueus per ser mes culpes unormes Aigua m'haveu demanada. Jo vo’ la demanc Senyor! Que en sou font de tot amor confic que em serà donada. Jo estaré aquí ajonoiada demanant a vós perdó fins que la benedicció em serà de vós donada. Ja està filla perdonada per ta fe i contricció la santa bendició ja és del meu pare alcansada. Oh gales mal empleiades causa de ma perdició que des d’ara faré jo que totes sereu llançades. Pompes vanes deshonestes quantes ànimes perdeu, mirau que agraviau Déu per les places i finestres Oh, cabeis que tots es dies adornau prodencios ara plorau amb raó, aixugau llàgrimes mies. No em dareu més entenent ni em dureu més enganyada que jo ja estic destinada davant Déu l'Omnipotent.