Cançoner de les Pitiüses

Cansat estic del camí, reposar voldria un poc en aquesta font de Jacob,¹ assentar-me vull ací;² una ovella esbarriada,³ deixada des meu ramat⁴ perill de ser devorada,⁵ i jo que som es pastor⁶ molt⁷ celós de mes ovelles voldria que totes elles coneguessen mon amor. Per això vull aguardar una ànima pecadora en aquest pou ans d’una hora⁸ vendrà l’aigua a buscar.⁹ Vosaltres podeu anar, [2] deixebles, a la ciutat, que jo estic enamorat d’aquesta ànima salvar. -Mestre, me’n¹⁰ vaig a comprar què menjar d’alguna cosa,¹¹ puix que jo ja em port la bossa¹² i me començ a caminar.¹³ -Déu us vuiga encaminar i complir sa vostra paraula. -Déu te guard, samaritana, i et preservi¹⁴ de pecar. Si l’aigua em vuiguesses dar,¹⁵ beuria de bona gana. —I a mi qui me la demana?¹⁶ Amb un tal mai no s’emplea,¹⁷ que vós veniu de Judea¹⁸ i jo som samaritana. Ja sabeu¹⁹ de molts anys ha [3] que per lleis està privat²⁰ es tractar i concertar²¹ judeus amb samaritans.²² —Ai, dona, si tu sabesses es que avui aigua et demana,²³ ja ho crec, de molt bona gana²⁴ que a mi me’n demanaries.²⁵ —Guardau’s que no us faci mal l’aigua que jo us donaré, que primer la llançaré que jo no faré un tal. —D’aquesta aigua clara i pura²⁶ jo som qui te la puc dar.²⁷ Per això et desitj salvar²⁸ a tu i tota criatura. —Per dar-me de l’aigua a mi,²⁹ com vo’ la pensau haver, sens tenir lo menester³⁰ per treure l’aigua d’aquí? [4] Sereu mellor³¹, per ventura, que nostro³² pare Jacob, que bevia d’aquest³³ lloc i treia aigua clara i pura?³⁴ —Ai, dona, aquesta no fa³⁵ efecte a sa meua feta;³⁶ es que en beu no patirà³⁷ mai més abundar la set.³⁸ —Us ho suplic,³⁹ camarada, si tal aigua em voleu dar,⁴⁰ que no hi haiga de tornar⁴¹ a treure’n altra vegada, que ja n’estic acansada⁴² de tant d’anar i venir. Si amb aquesta pogués complir,⁴³ jo em viuria descansada. —Dona, ves a la teua casa⁴⁴ i amb ton marit pots tornar, i es dos podeu senyar [5]⁴⁵ l’amor que us té lo meu Pare. —Senyor, jo marit no en tenc⁴⁶ ni amb home em visc esposada.⁴⁷ Em visc amb mi, llibertada,⁴⁸ i allí on me plau vaig i venc. —Ja sé que dius veritat, que tu no et vius esposada,⁴⁹ i l’home que t’ha usada⁵⁰ es dos⁵¹ viviu en pecat. —Digueu, si vos plau, ⁵² senyor, si sereu profeta⁵³ que la vida que jo he feta punt per punt m’endevinau i amb ses raons que em donau⁵⁴ com a persona divina amb vostra sàvia doctrina⁵⁵ tot mon cor il·luminau.⁵⁶ Vostros aveus⁵⁷ m’enamoren per entrar en tot mon intent⁵⁸ [6] i també mon sentiment⁵⁹ divina dolçura l’obre; d’un celestial ardor pareix que em veig abrasada. Ditxosa jo hauria estada de servir mon criador. Digueu, si vos plau, senyor,⁶⁰ quan vendrà nostro messies que diu que ha de venir Elies⁶¹ i diu⁶² que s’ha d’encarnar en es ventre d’una donzella. Després d’haver parit ella, verge i pura ha de quedar.⁶³ Per això us vull suplicar a l’humil veu⁶⁴ i profeta: digueu-me si sou profeta⁶⁵ o el⁶⁶ messies quan vendrà, que si Déu me fes ditxosa⁶⁷ d’amb sos ulls porer-lo veure,⁶⁸ [7] a sos peus, ho heu de creure,⁶⁹ m’hi proceria [sic] grossosa,⁷⁰ perdó li demanaria de mes culpes i horrors⁷¹ i tot altre pecador crec que lo mateix faria.⁷² —Dona, enspirada tu hi estàs⁷³ per sa llum del divino amor. Jo⁷⁴ som el salvador del messies, caritàs, [sic]⁷⁵ es que he volgut venir al món a morir per amor d’ells. Ja tens present es que veus, es que han de crucificar dins pocs dies enclavar⁷⁶ amb una creu es judius.⁷⁷ Som es que he vuigut morir⁷⁸ per tu ànima salvar. —Desgraciada de mi, ⁷⁹[8] el meu cor⁸⁰ ja m’ho dictava, que amb el salvador parlava quan vostra cara us mirí. Perdonau, puix, mes ofenses, donau-me a besar los peus que han d’enclavar los judeus. Per esser mes culpes immenses⁸¹ l’aigua m’haveu demanada:⁸² jo vo’ la deman, senyor, que sou font de tot amor i confiic que em serà donada.⁸³ Aquesta és sa meua errada,⁸⁴ jo a Déu deman el perdó, deman la benedicció de vostra mà consagrada. -Filla meua, estàs perdonada per ta fe i contrició. Jo la benedicció de tu padre [sic] t’he donada.[9] —Senyor Déu meu, jo us suplic, ja que me n’heu fet tan digna, aquesta casa bé i endigna per sopar i estar-hi anit.⁸⁵ Oh gales mal empliades que ma trista ànima mia⁸⁶ us⁸⁷ lligaven cada dia, ja no sou⁸⁸ de mi estimades,⁸⁹ causa de ma perdició. En aquest punt faré jo que de mi sigueu llançades. Oh cabells que tots es dies donaven presenció, ja poreu ara amb raó eixugar llàgrimes mies, que tan bufandes eixíeu per les places i finestres. Aquesta hora promptament me’n dureu més enganyada [10] que jo m’estic⁹⁰ perdonada de Jesús omnipotent.⁹¹