Si Déu em dona la graci i em manten haubilidat
jo us diré una rondaina de coses de temps passat
I
També d'algunes que venen des modo que està arreglat
si hi trobau falta ninguna digueu-m'ho per caridat.
Que en aquet món som errables no n'hi ha cap defensat.
Bon lloc es la Terra Santa també de gentilidat
n'hi 'via una donzella noble de gran santidat
anomenada Maria per dir-ho amb més claredat.
La més polida i hermosa de quantes Déu no criat
que va ser mare i esposa 'guent fet vot de castidat.
Es perquè Déu ja volia donar-los aquell estat
viure tots amb alegria guardant la vergelidat.
Miragle en gran meravilla no són mai més encontrats
Penedeia no tengueren sempre es varen ben amar.
Estan en vostra presència ara em vui posar a cantar
jo us diré una rondaia de coses de temps passat
II
En el símbol de Cristo tots lo devem contemplar
Ell és gran i poderós el Déu també ens va criar
per amar-lo i servir-lo com feien los demés que hi ha
tots devem consivirar la meravilla tan gran
com va dir:–plena de graci amor de l'Esperit Sant.
El sí li va dar Maria amb molta de lleialtat
consivirant que era una obra de la Santa Trenidat,
quan el Fill de l'Etern Pare amb Ella es 'via encarnat.
Dins les seues entranyes duia el Fill de Déu [...],
Va parir as cap de nou mesos amb molta de soledat
ni sentí dolor ni pena ni tenir ningun pecat.
Dins unes estables de penyes a un lloc deshabitat,
no hi 'via vesins ni cases en tota la vesindat,
sinó Josep i Maria en molta soledat;
no tenia llit per jeure llençols ni pati granat,
un poc de paia hi havia que en es bou 'via sobrat.
Quan va ser la mitja nit que es minyonet va ser nat,
dins una menjadoreta allí el varen contemplar.
Al sendemà, com va ser de dia, que es solei va traspuntar,
varen sentir pastorets i bestiar(?)
i en Josep se'n recelava, tots los volia fer 'nar
–Ho són espies falses que mos venen (a) espiar.
Maria quan sentigué prompte li va parlar:
–es pastorets que ara venen Josep deixa-los entrar,
que aquí es nat el Rei dels Reis es que mos ha de jutjar
ses obres bones i males, ses que en el món hi haurà.
Entrau, pastorets, entrau si voleu venir a adorar.
Tot un bon temps l'adoraren; no se'n podien anar.
Quan va ser en part de sa tarda, Maria los va parlar:
–Quan, pastorets, anau a recoïr es bestiar?
Que en ser de nits farà fosca i es tard i [...]
per tot allà on 'nireu ja ho podeu dir i contar.
–Per tot allà on 'nirem no deixarem de parlar.
Tot un sant camí cantarem meravilles [...]
Naltros hem vist el Messies, el Senyor més gran que hi ha;
i en varen tenir porfedi si serà o no serà.
N’Herodes com ho va sebre fortament s'hi va 'nutjar.
Les criatures petites, totes les feu degollar,
de tres anys ses que hi havia, ses que va poder encontrar,
per veure si encontraria qui es va saber defensar.
Estant en vostra presència...
Transcripció literal
1ª cobla
Si Deu mi done le graci
y em menten eubilidad,
yous diré una rundaine
de coses de tems pesat
tembe del gunes que venen
des modu questa erreglad,
siy trubau falta ningune
digueumu per queridad
que en equet mon som errables
nonia cap defensat,
Bon lloc es le terresante
tembe le yentilidad,
Nivie une dunselle
noble de gran sentidad,
Le mes pulide y ermose
de cuantes deu no criad,
Que va se mare yespose
gen fet vot de questidad,
Es perque deu ya vulie
dunallus equell estat,
Viurer tots en belegrie
guardan la veryelidad,
Miragle en gran mereville
no son maymes encontrats
penideye no tengeren
sempre es varen ben emá,
Estan en vostrepresenci
ara em vuy pusa é quenta.
2ª Cobla
En el simbul de cristu
tots lu devem cuntempla,
Elles grany puderos
el deu tembe ens vá cria,
peramarlu y servirlu
com feyen lus demes queya,
Tots devem cunsivira
le merevilla tan gran,
Com va di plene de graci
emor deles perit san,
El si li va da merie
en molte de lleyeltad,
Cunsiviran quere una obre
de le Sante trenitad,
Cuant el fill del etern pare
embelle es vie enquernad,
Dins de les seues entrañes
duye el fill dedeu [...],
Va peries cap des nou mesus
en molte de suledad,
ni senti dulo ni pene ni teni ningunpecat,
dins uns estables de peñes
eun lloc de desebitad,
Noy vie vecins ni cases
en tote levecindad,
Sino Jusep y Merie
en molte suledad,
No tenien llit per yeure
llensol ni es pati grenad,
Un poc depaye eyevie
quenes bous vie sobrat,
Cuan vase lemidche nit
ques miñuniued va se nad,
Dins une menyedurete
elli el varen cuntempla,
el sandema com va se dedie
ques suley va traspunta,
Varen senti pesturets y bestia(?),
en yusep sen recelave
tots lus vuliefená,
ho euson espeies falses
quemus venen espia
Merie quan sentige
prontemen liva pela,
Es pesturets que are venen
Jusep dechelus entra
Que equi es nad de Rey dels Reys
es que musa de yutya,
Ses obres bones y males
ses quenel mon heyeura,
Entrau pesturets entrau
sil vuleu venidora,
Tot un bon tems le duraren
nosen pudienena,
Cuant vase enpart desetarde
Merie lus va pella:
-Cuan pesturets enau
e recuy es bestia,
Quen se denits fera fosque
yestart y [...],
per tot ellaon nireu
yau pureu di y cunta,
Per tot éllaon nirem
non decherem de pelá,
Tot un san quemí
quenteran merevilles [...]
Naltrus em vist el Mesies
el seño mes gran queya
yen varem teni perfedi
sisera sinosera
Nherodes com euva sebre
fortament siva nutcha,
Les criatures petites
totes les feu degullá,
De 3 añs ses queyevie
ses que va pude encuntra,
Per veure si cuntrerie
quis va sebre defensà,
Estan en vostre presenci
aremvuy pusa a quentá.
3ª cobla
