Estant en presència vostra jo em vull calar ací a cantar [16]
unes paraules molt clares, si les voleu escoltar.
I
Amb ella us donaré a entendre coses que hi devem pensar,
també en Déu que ems ha criat, es que serà devot seu
ja es pot viure confiat, que el deixarà estar a ca seua
per tota una eternidat. A aquest món tots som errables,
no hi ha ningú defensat, que hi havia una donzella
noble, de gran santidat, casada amb un home amb dies,
perquè li havia agradat, perquè és cert que Déu volia [17]
donar-los aquest estat, d’estar-hi de companyia
guardant la virginidat. Penedeia no tengueren,
sempre es varen ben amar. Miragle amb gran maravilla
no s’hi tornarà a encontrar.
Estant en presència vostra...
II
En el símbolo de Cristo tots lo devem contemplar,
tots amb sa seua semblança des modo que es va encarnar.
El sí li va dar Maria amb molta de lleialtat,
consivirant que ho era obra de la santa Trinidat. [18]
Va néixer as cap de nou mesos amb molta de lleialtat,
no sentint dolor ni pena ni amb ella ningun pecat,
a un estable de penyes des mateix Déu fabricat.
Llit per jeure no tenien, llençols ni es pati granat;
una nit amb gran gelada de serena i fosquedat.
Varen veure que hi anaven pastorets i bestiar.
Sant Josep se’n recelava, no els volia deixar entrar.
Prompte li parlà Maria: —Josep, deixau-los entrar, [19]
que allò ho són es pastorets que el volen venir a adorar.
Es pastorets encantats no se’n porien anar.
En ser-ho en part de sa tarda Maria els tornà a cridar:
—Que en ésser1 de nits farà fosca i és tard i vo’ n’heu d’anar.
Per tot allí on ‘nireu ja ho poreu dir i contar,
que heu vist el rei de messies, el senyor més gran que hi ha.—
Herodes quan ho va sebre fortament se va enutjar.
A totes ses criatures ja les va fer degollar [20]
per veure si encontraria a qui es sabé defensar,
a sant Josep i Maria i Messies vertader.
Estant en presència vostra...
III
De sant Josep i Maria també n’haurem de parlar,
de sa tristor i alegria quan l’àngel los avisà
que se’n ‘nassen a Sareta2, que ningú el coneixerà.
Allí trenta anys hi estaren que ningú no els conegué.
Sant Josep perquè era un pobre treballava de fuster,
treballava per mantenir-se [21] ell i a qui volia bé,
que és sant Josep i Maria i Messies vertader.
En ésser3d’edat de trenta anys, que li aparegué bé,
a veu de tots predicava que ho era Déu vertader,
despreciant ses riqueses i ses gales d’aquest món.
Es rics i es avalients no ho porien escoltar,
diguent que perquè és un pobre i ho fa per no treballar,
perquè si no treballava l’hauríem de mantenir. [22]
i s’aigo del sant batisme a tots mo’n va redimir,
que mo’n va fer batiar per donar-mos es camí.
Si no hagués esset4 per s’errada que a Adan li va succeir
que li menjaven ses peres que tenia en es jardí
i naltros les duim pintades que no en porem defugir.
Se’n va sortir de ca seua perquè es va ensoberbiar
i set dies i set nits ànimes a davallar.
Sa terra en va quedar espessa a los aires també n’hi ha. [23]
Quan Déu del cel va dir tato tot el món se va aturar,
ningú d’allà on estava no va muntar ni baixar.
Allina estan i estiran per mentre que Déu voldrà
fins es dia del judici que el senyor abaixarà
amb s’espasa lleviana per premiar i castigar.
Jo hi pens algunes vegades, que em cuida atemorisar
de veure sa nostra aldessi ane què vendrà a parar.
Tot serà a veu de trompetes, ningú no es porà amagar. [24]
Sa lluna es tornarà blava i es solell s’eclipsarà,
ses estrelles ‘niran caiguent de sentiments i pesars,
de veure tant de terremoto com en el món hi haurà.
Estant en presència vostra…
