Es gasta sa nostra vida de s' hora ençà que hem viscut,
dormint i vetlant fa via, no s'entretén un minut.
I
Seguint sa mateixa via hasta arribar an el sepult,
llavò sembla que somia i es Déu que n'ha dispongut
i del món fa renuccia per tota una infinitud.
La mor és recta i no mira cap calidat, no figur
de morir quan s'hora arriba no hi val empenyo ningun,
perquè no és cosa que avisi quan un ho sap ja ha vengut;
tant pot ser anant un a missa com venguent, o estar assigut
o estar trebaiant per viure, demanant que Déu lo ajut,
o gastant bromes per riure i caminant `ver caigut.
Es gasta sa nostra vida...
II
Es favor que em demanares, casi per amor de Déu,
em sap mal que m'empliares quan ja no puc i em sap greu,
i es teus pensaments replaces allà on volentat tens.
Ja saps que de moltes classes nostro Senyor ha criat gent,
de més altes i de biaxes, d'honors d'enteniment.
No voldria que et pensasses que ho dic per algun parent,
que ho dic perquè no et casasses amb ningun home dolent,
i que llavonses no et queixasses sobre lo que et vaig diguent
perquè amb ses meues paraules no has de prendre regiment;
abans pregunta a ton pare lo que li va apareguent,
equè li va apareguent, no li desfaces es gust,
que seria un sentiment i per lo que no és degut,
que aprecia a qui t'estima, que a sa llum del món t'ha dut.
Pensa i aprecia sempre es favor que tens rebut
i es que et perteneix per fia per tan bona servitud,
i si et ves amb una reina ell se viuria confús
de veure que s'alegria tan prompte havia esparegut,
i aquell color que tenies com s'ha descomparegut
i de pena que senties no és estrany si t'has confús
que en parlar de promonia1 de cada tants un ne surt.
No escoltis qui et sentencia que és metge d'un sebre curt,
no t'espants, en Déu confia, que és pare de gran virtut.
Es gasta sa nostra vida...
III
Us parlaré de sant Jaume, un mes passat sant Joan
Mare de Déu ajudau-me que ja he penat més d'un any,
tan bona salut tornau-me, com sa que tenia abans,
que ja estic per apartar-me de perjudícios i danys.
Que no es pot en picardia anar a enganyar al bon Jesús
que ell [no] 2 mos enceptaria si osam fer algun abús,
i Ilavò un ho planyeria i un se'n quedaria esmús
de veure lo que tenia sa sort que ha corregut,
la pena eterna el crida a una gran esclavitud.
Jo per defendre'm voldria la mare de Déu de Lluc.
Es gasta sa nostra vida...
