Cançoner de les Pitiüses

Vaig anar a una xacota allà dins Sant Agustí n'hi havia de dones per una casament omplir, i llavò un parei d'hòmens per 'cabar-ho d'establir. Me vaig acostar a s'al·lota [...] i em va donar per sa banya un moltó que era xotí. Jo en vaig fer un pensament: en ser a casa el vui rostir. Amb sa sang i sa freixura ja tenc què esmorzar es matí. De sa pell en faré odres per dur aigordent i vi. Ses potes les gordaré per tafarres de rampil ¹, ses barres per perns de caixa, que allò guarda de podrir. Ses banyes les pujaré dalt d'un cimerol de pi. Allí es veuran ses formigues a porfessons a anar-hi, i es que no s'ho voldrà creure, que se n'hi vagi coní, que si s'hi posa a dormir ja el faran eixeroir. Al dianye ses formigues, en 'ribar-se a empuntosir ² Vaig anar a una xacota...