El comte de...1
Molt trista estava la infanta, molt trista i empensativa
vent que el rei no la casava ni tals cuidados tenia,
no per falta que en tingués [sic] sinó per la honra sia.
Un dia estaven a sola i allà n'hi va parlar.
–Tu podries ser casada amb el condi de Gran Dia.
–Aquell no és mon marit, ni per un tal el voldria,
que ell ho és don condi Nardo, que dona i infants tenia.–
I el rei va fer un convit, a dinar en la taula sia,
i quan varen 'ver dinat a tots donava guia
sinó és a don condi Nardo, qui sempre l'entretenia.
–Si vostè me'n das a jo, jo també me n'aniria.
–M'has de dir la veritat de lo que et preguntaria,
si és veritat que tu dares paraula a sa meua fia.
–Ja és veritat, el bon rei, però li deia per rissa.
–La condessa has de matar abans de mitja ni siga2
–La condessa [sic] no la mat, tendràs pena de la vida.–
Se'n va anar condi Nardo molt tristo i afligido,
i quan va arribar a ca seua la condessa el recebia:
–Equè té condi Nardo, tan tristi i afligido?
Feu-me's [sic] part de sa tristor com mo'n feis de s'alegria.
–Jo vo'n faré part, senyora, més que el meu cor no voldria,
perquè el rei me n'ha manat que us tenc de llevar sa vida.
Faceu-me un vestidet negre i duis-me a la terra mia,
i allà criaré es infants així com vós ho voldríeu.
–Això no ho puc fer, senyora que el rei em castigaria.–
i li posà una ma as coll, l'estrenyia i no podia.
Sa cadira que ella seia de dolor la corrompia.
–Dixa'm [sic] venir es meus infants per dar-los sa despedida.
–Jo an això no ho puc fer perquè us entristiria.
–Dixau venir es més grosset, per dar-li sa despedida.
–Jo no el puc deixar venir, Perquè us entristiria.
–Dixau venir es més petit per dar-li una mamada.3
–No el puc deixar venir, que també us entristiria.
–Deixau-me dir dos paraules que promptament estan dites:
an el condi jo el perdon, pe' s'amor que mos teníem,
però an el rei i sa fia jo no els puc perdonar,
perquè em varen fer matar a un germà que tenia
i ara em vol fer matar a jo sense la culpa ser mia.
