Vaig trist i no sé què <sup>1 em passa de veure lo que em segueix.
Cada hora el meu cor s'aglaça veiguent lo que m'ha acontès,
I
de veure que pes poc sebre que tenc ja no em deverteixc,
emperò jo en tenc sa culpa, de tot lo que m'ha contès,
perquè m'apassionava una mica massa prest 2
perquè no sabia encara a prou sa passió lo que és.
Per això s'enamorada ara de mi es desconeix,
quan jo mancos m'ho 3< /sup> pensava que un tal m'acontengués.
Bon amor, si acàs m'oblides, que no puguem parlar més,
així mateix4 jo vui dir-te es meu pensament quin és,
encara que tu pots dir-me que casi ja el saps de més.
Encara que tu això em digues, dir-te vui lo que em segueix,
perquè jo lo que voldria, casar-me amb tu tard o prest 5
i que tu no m'oblidasses mentres que en el món visqués.
Però se contén al quantre, hauré de dir segun 6 veig,
que en no conversar amb sos altres el teu cor no es deverteix.
Vaig trist i no sé què em passa...
II
Amb sa meua enamorada veureu lo que m'hi segueix:
que ser-hi casat voldria, que ella no es penedigués,
que jo no em penediria si un tal viure pogués.
Res altre desitjaria més que un tenir honest
que passant aquesta vida glori per quan morigués.
Demanem quan hora siga per pobres i cavallers,
que si d'això fóssem dignes no necessitàvem més
anar uns darrere es altres enganyant qui més pot més,
perquè en aquest món passa bé, mal i tot lo demés,
i només són quatre dies, això pes que viuran7 més,
i a l'altre ja mos abraça aquell esperit ferest
i diu què ha de ser de naltros si ell se desconegués;
per no haver-hi pensat antes, ell per naltros quant pateix.
Si hi 'véssem pensat abantes, en tot lo que s'ha contès,
hauríem fet obres santes i no l'hauríem ofès,
però hi pensam quan no és hora, no hi gananciarem res.
Allò ho causa que mos tempta aquell esperit ferest
perquè la vol dur a cremar-la, a l'ànima8 i no hi culpa res.
Vaig trist i no sé què em passa...9
III
Amor de mi tan amada,10 ambe què t'he ofès,
que en veure'm sa cara em falses, no puc pensar això com és.
Ho causa que en venen d'altres que et deuen agradar més
i es de ca teua t'ho diuen, i tu bastes a creure'ls?
Si és així, si al cas t'oblides de mi, bona excusa tens
per donar-me despedida o anar-me despediguent.11
Pots dir que estàs obligada a creure sa teua gent,
que es infants creuen es pares, així mos ho van diguent.
Trob una cosa arreglada que es joves creguen es veis:
d'altra banda, és cosa mala si et desfàs es gust per ells.
Si per pregaris12 te cases per donar gust an els [sic] teus
i llavò per algun dia 'vesses d'anar amb sentiment,
equè13 t'ha de dar alegria si en tenen sa culpa es14 teus?
En tocant a aquesta cosa, jo hi tenc un mal pensament,
que estic cavil·lant cada hora, perquè ja s'acurça es temps
i encomanant-me15 a Maria i al Sant Cristo del Convent16
que em deix viure amb alegria i amb un pensar diferent.
Més m'estim viure'm aixina, no desconfiant de Déu,
que no posseint17 riqueses, si han de ser contra es gust meu.
Si mai arrib a casar-me, que Déu m'ho tenga promès,
no em vui escoltar paraules ni creure'm ningú per res
Pensaré que ha set sort mala tal volta que em persegueix,
o que Déu me l'ha enviada perquè jo me la mereixc,
perquè ell és nostro pare i fa lo que li pareix.
Ell en tots los del món mana, perquè rei de naltros és.
Per això anant amb cuidado a ofendre'l ni a pecar més,18
mos farà hereu19 de la glori, perquè mos ho té promès,
a no ser que es desenganyga, que no hi alcançarem res.
Cada dia predicant-mos perquè no anem a través,
sempre està al cel esperant-mos i ho està braços oberts.
Vaig trist i no sé què em passa...
