Adiós, devertiment, si no tornam a parlar.
I
Passa es temps alegrement, que jo hauré de sospirar.
Fé es gust an es teus parents, que molt més te convendrà,
i amb ells ‘niràs coneguent que et deuen apreciar:
no et faltaran compliments ni res de lo que hi haurà.
Jo et vull anar advertiguent, amor, si vols reparar,
mira que vendrà un temps que tot se canviarà,
tendràs arrepentiments quan ja remei no hi haurà,
i es que et van advertiguent no et vendran a consolar.
No et fiïs d’amic ni parent, maldament sigui germà,
per algun consell dolent que et poden ‘ribar a donar:
ningú és a prou delitgent per sebre-ho endevinar.
No refugiguem de Déu: lo que ems ha promès vendrà.
Adiós, devertiment, finsus a tornar a parlar.
II
Amor, si tu em fosses franca, jo em viuria descansat,
mantenguent-me ses paraules que algun dia em ‘vies dat,
però les veig canviades; no sé lo que ho ha causat.
Per culpa teua o des altres jo m’hi veig de tu apartat.
Contra força no hi val manya, qui té més vots ha gonyat,
que en aquesta illa d’Espanya tot va per plets i combats:
d’hastes amb art del diantre n’hi ha que hi han navegat,
saben tot lo que es passa damunt aquesta ciutat,
no hi ha camí ni campanya que ells no hi hagen navegat.
Jo em visc damunt sa muntanya, no sé en quin més hem entrat.
Jo em regeix amb sos de casa i amb sos de la vesindat.
Si hi ha festa entre setmana, sembla que hi port més es cap,
perquè no em quedi penjada sense haver-la celebrat,
i no és cosa acostumada d’uns jóvens d’aquesta edat,
d’anar a veure s’estimada que un porta més volentat.
Jo venc en aquesta casa ja fa un any o passat.
Amb aquesta temporada cap altre no n’he trobat,
d’al·lota tan ben plantada ni a portar-me tan cisat.
M’obliga sa teua cara, per més que no he declarat
si tu estasses conformada de viure’t as meu costat,
si m’hi bastassen ses forces tenc un pensament format:
despedir-me de totes ses d’aquesta vesindat,
i alguns des que ara m’escolten crec que deuen ‘ver pensat
“mal vinagre si tu tornes, finsus que te n’hages ‘nat”.
Si em feis alguna llimorna [2] tot això us sirà pagat,
perquè hem de gonyar la glori fent obres de caridat,
fent obres de caridat, que Déu mos ajudarà.
Adiós, divertiment...
III
Des que et conec, amor bona, mon cor te deu voluntat.
T’acceptaria per dona, no sé si hi ‘vies pensat.
Des que havies de ser nora també n’està conformat,
ja que els pareixes bona per totes ses qualidats.
Només me falta una cosa per jo tenir-ho lograt:
ser-ho d’una casa forta i un poquet més heretat.
Seria en venir a ca vostra de lo més ben arribat
i an es gust de tot es poble, i ara em segueix canviat:
jo som tot sol a la costa i encar no m’he apurat,
mentres que vegi s’al·lota que ve per es meu costat.
Ella as timó, jo a s’escota, servam un barco envelat,
i enc que la mar siga grossa porem navegar fiats
seguint sa carrera nostra finsus a haver-la acabat.
Si as cap d’allà no és bona, naltros mo’ l’hem percurat.
Tots tenim sa signatura que Déu del cel mos ha dat,
en desgraci o ventura, an això ningú no ho sap.
Si hem de passar amargura, no busquem felicitat,
que sirà feina perduda per quan vendrà es resultat.
Si el bon Jesús mos ajuda, tots sirem ben assortats;
si tenim l’ànima pura i el cos a prou ben reglat
per donar-li sepultura des moment que haurà expirat,
germans meus, no tengueu dudes, que això serà prest o tard,
que la nostra vida és curta, i es dia ja es va acostant.
No en passa cap de vellura i alguns que no hi arrimbam,
amb aquestes breviatures quan ve s’hora ems entregam
i així també s’hermosura, ses rendes i es nostros béns,
ses rendes i es nostros béns que tots haurem de deixar.
Adiós, divertiment,...
IV
Mon cor va felló i s’espanta tant de modo de pensar,
d’una tan llarga enyorança que veig que em toca sofrir.
Per altri serà alegrança, segons he sentit a dir. [3]
Si es pensament no m’enganya sa teua sort fa camí.
Déu te do tan bona marxa com jo desitj perseguir,
i as cap d’allà des viatge que haurem vist principi i fi
de sa sort d’un i de s’altra si ems encontram porem dir
quina és més afortunada per lo que hem vist devenir.
Si en bona ombra l’hem passada Déu vendrà a dar-mos sa mà.
Adiós, devertiment,…
