Adiós, divertiment, si no tornam a parlar.
I
Ja viuràs alegrement, que el cor meu sospirarà.
Procura passar bon temps, trebaia i fes-te estimar,
fe es gust a sa teua gent que molt més et convendrà,
i amb ells 'niràs coneguent que et deuen apreciar.
No et faltaran compliments ni res de què desitjar.
jo et vui anar advertiguent, amor, si et vols reparar,
mira que vendrà un temps que tot es canviarà.
Tendràs es remordiment quan ja remei no hi haurà
Pensa-hi mentre hi ets a temps; si vols, et pots esmenar,
que es que et van advertiguent no et vendran a consolar.
Si et vets a passar turment i algun dia a sospirar,
hauràs d'anar sofriguent sa sort que Déu et darà.
Tu, amb so teu coneixement, no t'has de deixar enganyar.
no et fiïs d'amic ni parent, maldament sigui un germà;
ningú és prou intel·ligent per poder-te endevinar
sa bona sort on la tens ni sa mala a on està.
Adiós, divertiment...
II
Des que et festetj, amor bona, mon cor et duu voluntat.
T’acceptaria per dona, no sé si hi 'vies pensat.
De què havies de ser nora ja n'estan aconhortats.
Ja sé que els pareixes bona per totes ses qualitats.
No em falta més que una cosa per tenir es meu gust labrat:
venir a gust de tot es poble que ara es segueix canviant.
N'hi ha que fan molta força contra mi donant combat,
i som tot sol a la costa, fins ara no m'hi apurat
mentre que veja s'al·lota venir a sa meua part,
que ella as timó i jo a s'escota regim un barco envelat,
que enc que la mar siga grossa sabem fer camí aviat,
regint sa carrera nostra finsus haver-la acabat
Si as cap d'allà no ha set bona, naltros m'ho l'hem procurat,
que no podem dar sa culpa an es que mos han guiats.
Tots tenim sa signatura que Déu del Cel mos ha dat,
en desgraci o en ventura que en això ningú ho sap.
Si em de passar amargura, no busquem felicitats,
que serà feina perduda per quan vendrà es resultat.
Si el Bon Jesús mos ajuda cada u en es seu estat,
i ems deixa l'ànima pura i el cos prou ben arreglat
per donar-li sepultura as moment d'haver expirat,
i hi pot 'ver candidatura i trobar-se canviat,
l'ànima trista i perduda pagant ses nostres maldats.
Germans, no heu de tenir en duda que això serà pret o tard,
que la nostra vida és curta i es dia ja es va acabant,
que som igual que sa fruita, que és verda i va madurant.
Nengú passa de veiura i alguns no hi arribaran,
que perdem pret s'hermosura ses fantasies i béns
i tot ho em de deixar.
Adiós, divertiment...
III
Si sabés que em fosses franca, ja vendria confiat
mantenguent-me ses paraules que algun dia m'has gastat;
i s'hora menos pensada mon cor està aconhortat
de trobar-les canviades no sé amb a quin resultat.
Per culpa teua o des altres de tu veure'm apartat
no ho seria cosa estranya, perquè a voltes hi pensat
contra força no hi val manya, qui té més vots a guanyat,
que en aquesta illa d'Espanya tot va per plets i combats.
Contra sa llei cristiana cometen moltes maldats,
que fins amb arts del dianye n'hi ha que han navegat.
Jo venc en aquesta casa ja fa un any o passat,
i en aquesta temporada cap altra no n'he encontrat
d'al·lota tan ben plantada ni dur-me tan encantat.
M'obliga sa teua cara per més que no has declarat
si estaves aconhortada a viure an es meu costat.
Jo et donaria paraula per tota una eternidat
Si sa partida t'agrada podem fer camí aviat,
emprendre un altre viatge per viure amb tranquilidat,
finsus trobar es paratge que Déu mos ha destinat.
Si m'acompanyen ses forces, tenc un pensament firmat
de venir mentre se'n folguin es d'aquesta vesindat.
Alguns des que ara m'escolten tal vegada hauran pensat:
Malviatge si al cas tornes fins haver-te convidat.
Si em fas aquesta llimosna tot això ho serà pagat,
perquè em de guanyar la glori fent obres de caridat
i Déu mos ajudarà.
Adiós, divertiment...
IV
Mon cor va felló i s'espanta pensant en mon porvenir
d'aquesta llarga enyorança que em toca haver de sofrir.
Per alguna serà alegrança segons he-i sentit a dir.
Si es pensament no m'enganya, sa teua sort fa camí.
Déu te do tan bona marxa com jo et desig per seguir,
i as cap d'allà des viatge si ems encontram podrem dir
qui és més afortunada per lo que hem vist a venir.
Si amb bona ombra l'hem portada Déu mos vendrà a recibir.
Ses penes seran passades i males de corretgir.
Venguent en aquesta casa jo m'hi cuidat enveir,
que som de part retirada i em costa molt es venir,
tot barrancs i entropessades, carrerons i mal camí;
en nits fosques i més clares de tot es 'riba a sofrir,
diumenge i entre setmana que mos solem reunir
jo i molts de sa meua classe que et venim a favorir,
que ets una al·lota assentada i t'has sabut fer lluir.
Guarda s'honra com fins ara mentre en el món estaràs.
Ja viuràs alegrement, sa sort et favorirà
donant gust i compliment an es que et varen criar.
Adiós, divertiment...
