D’acabar sa vetla és hora, companyons, jo em despedeix
I
i ara tothom que perdonga si acàs algú he ofès,
que parlant i gastant bromes es diu lo que s’aufereix
i es meu poc sebre no dona per adelantar-me més,
i em va passar i em recorda com si fos cosa de fresc
amb una certa pressona —Déu li ajut allà on és—
que va gastar una broma com si m’hi anàs interès,
em va tractar de poc1 home, de covard i aragonès.
Mai les ‘via vist més gordes des2 que per el món naveg3,
i me’n ‘nava poc a poc4 però molt animadet,
demanant a sant Antoni que em gordàs de llet envet5
que el dianxe són ses dones en fer-los girar es barret. [2]
També n’hi ha d’amoroses hasta tot jo n’hi conec.
Ja fa temps que en conec una que ho és com un angelet,
fina de sa carnadura i es parlar mol ximoset6,
sinó que és un poc xerrada7 perquè s’edat le hi permet.
Té quinze anys de matremoni; de vilda què he de8 dir que té?
No us vull parlar de sa roba que té per espantar es fred:
més de cent faldes d’estopa i altres tants de cotonet,
i es bolitx des primer home, que era pescador d’artet
jo si arrib a ser-ne amo ja li duc es comptes fets.
Vull comprar una xalana [3] per anar a pescar es gerret
per sa venda de la Ramba9 i algun val pescant dret.
Deixem ‘nar es pescar de canya, que és un pescar molt pagès,
que un fa malbé de ses gambes i un no pot agafar res,
que estan bromades ses vores de tant de tirar cauets.
D’acabar sa vetla és hora, companyons, jo em despedeix.
II
I un fadrí que va per el món n’hi passen de tota classe,
fent voltes i corbellons, si es temps és fort l’amenaça.
Jo m’he vist amb accions10 per abandonar sa plaça.
Just baix des puig des Mossons m’encontrí una vegada...
Ja ho saben es meus calçons, [4] que ben fort els espolsava
botant séqui’s i torrentons, corria més que una bala.
Ses meues entencions les dec a s’enamorada.
De quan hi vaig fins que hi torn, no fent gaire clariana,
i em vull casar pret si puc, abans de besar s’hivernada,
perquè un que ha d’estar tot sol no és per dir lo que li passa.
Per escalfar-se es ronyons es té de valer de traces,
enrotllat com eriçons, de cap davall sa flassada
o dins es marefegons, fent tremolar tot es catre.
Pes temps que estam en el món, busquem sa comolidat11,
que sa desgraci de molts [5]
que sa desgraci de molts ha set néixer a sa ciudat,
que anant de nits per el món s’agafen es constipats,
que tant s’hi perd com s’hi guanya treballar amb molt d’interès.
D’acabar sa vetla és hora…
1 L’original diu pot, però sembla un error. 2 L’original diu de, però sembla un error. 3 L’original diu nevet, però sembla un error. 4 L’original diu pot e pot, però sembla un error. 5 Som incapaç d’entendre aquestes paraules. 6 El text sembla que diu chimucer. 7 El text diu jerrade. 8 De nou molt difícil d’entendre la lletra. 9 No s’entén gaire. 10 El text diu enbesions. Mal d’interpretar. 11 Deu voler dir comoditat.
