Alegrem’s tots amb l’Esglesi i amb sa mare del Senyor,
que hem arribat a sa festa de la Resurrecció.
Alagrem’s tots amb l’Esglesi i amb sa mare del Senyor.
I
Ja s’ha acabat sa novena i es temps de sa Passió,
s’han complit ses confecies, [sic] lo escrit de Nostro Senyor,
que vendria un el messies en remei del pecador.
Va venir i va voler néixer dins aquell poble traïdor.
Ningú el va voler conèixer, ‘guent-mos fet tant de favor,
‘guent-mos fet tants de miragles, tots li portaven rancor
i a morir tots l’obligaren sense motiu ni raó,
que ell d’aquest món no esperava padrins ni cap defensor,
que en el món lo que buscava era mort i passió [8]
i es sepulcre li gordaven amb molta d’atenció.
D’entre ells va desaparèixer sense destorbar ningú
i amb això varen conèixer que era el divino Senyor,
que aquelles cinc llagues seues ja no li feien dolor,
que eren cinc roses molt guapes que feien molt bona olor
i es matí tres sols se veren donant igual resplendor.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
II
Aquesta és sa més polida per tot un gènere humà,
té es nom de pasco florit, l’Esglesi li va donar.
Déu que mos ha fet sa ditxa de veure-la començar
mos dongui salut i vida per veure-les acabar,
cada u en sa companyia sa que més s’estimarà
i basta que ho és sa festa de la resurrecció,
quan Cristo se’n pujà al cel sense ajudar-l’hi ningú,
que finsus en aquella hora no hi pujava al cel ningú.
Llavà hi va donar entrada aquell capità tan bo.
Ses portes del cel s’obriren sense destorbar ningú
i entrada li concediren an aquell Déu i Senyor
per posseir llavò i sempre aquella habitació.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
III
Mirau si hi ha diferència d’aquesta setmana abans
de lo que representava dijous i divendres sants.
Veren el cel i la terra tot trist i cobert d’espants
i ses criatures totes amb so cap baix cavil·lant,
amb el cor ple de ternura pensant en un Déu tan bo
que Cristo en la creu estava patint per nostro amor.
Sa mare l’acompanyava passant un mar de dolor.
Sa semblança era una espasa, li travessava el seu cor.
Llavonses el tercer dia, quan s’alba dava claror,
es va convertir en dulçura lo que antes era tristor. [9]
Quan veren sa fesomia d’aquell infant del seu cor,
aquella cara divina coberta d’aflecció,
més que no el sol enllumina ni hi ha ponderació
mare i fill l’aconsolaven donant-se braços d’honor.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
IV
L’escritura santa ensenya que era vint-i-cinc de març
quan Nostro Senyor va prendre sa creu en ses seues mans
i se’n pujà an el Calvari per morir pes seus germans,
que de molt gust s’auferia per borrar es pecats de Déu
i tots es que cometien seguien el mon endavant
i que ressuscitarien ‘via dit un poc abans,
però no el volien creure, que el tenien per traïdor.
Preompte se’n desenganyaren, ja arribà sa ocasió.
Tot sol va aixecar sa llosa sellada del malfactor
i se’n va anar i ems va treure tanta generació,
ses ànimes des sants pares Sant Josep un pare bo
que finsus en aquella hora no hi pujava al cel ningú
i llavò tots se n’hi anaren amb una gran porfessó
cantant tots ells i es àngels glòries an el Senyor.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
V
Jesucrist se va fer home per amor i voluntat
perquè s’obrissen ses portes del cel, que es ‘vien tancat,
que es pecat d’Adan i Eva tan gran dany ‘vien causat.
Déu en guises de venjar-se va tenir gran piedat,
que va enviar per fiança aquell fill tan estimat,
i això és perquè mos estima, un testimoni provat,
que va estar coranta dies a no haver ressuscitat.
És perquè en el món hi ‘via qui li duia volentat.
Sa mare i es dos apòstols són es miralls del seu cor [10]
i endur-se’n-els no poria per sa seua entenció
perquè ells que fossen volia un testimoni molt bo,
que totes ses seues obres les publicassen llavò
i anassen a publicar-les per tot el món pecador.
També que molt bé complissen tota resurrecció,
que tots es màrtirs morissen per Cristo nostro senyor.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
VI
Dies de molta alegria tenim que tots ja ho sabem,
sentim el cel i la terra cantant glòries a Déu
i ses criatures totes cada una amb sa seua veu
lo mateix que ses campanes hi tocaven a les deu
i en les esglesis cantaven tots es ministres de Déu
i tots es eclesiàstics, des petit an es major,
donant-li l’enhorabona an aquell conquistador
que triomfant de ses penes de la mort el temptador
i també tots demanem-li que tenga compassió
de naltros i que mos dongui la seua bendició,
fent-mos part d’aquella glori que ell s’ha fet mereixedor.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
VII
Molta alegria tenguéreu, Maria, mare de Déu,
quan vos daren s’ambaixada de l’àngel sant Gabriel,
que havíeu de ser sa mare de Jesús, el rei del cel.
També quan a néixer el véreu dins sa cova de Betlem,
que hi venien a adorar-lo es reis i es àngels del cel.
Tota generació com sa que avui tenguéreu
quan véreu aquell fill vostro que amb tant d’amor criàreu
que ses seues vestidures són blanques com una neu,
que ha alquerit tanta de glori per ell i per tots es seus,
per totes ses criatures que busquen salvació [11]
d’adorar-lo no es cansava, dant-li gracis del favor,
que per dar-les-hi no hi ‘via en el món ningú tan bo,
que va venir a assegurar-mos sa nostra salvació.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
VIII
Sant Josep i Nicodemus varen sepultar el Senyor,
va ser amb permís de Maria, después d’adorar-lo,
que no sé com aquell dia no morigué de dolor.
I llavò as cap de tres dies, quan s’alba dava claror,
se n’anaven ses Maries as sepulto a adorar-lo
i Maria Mandalena, que l’estimava de cor
va comprar bàlsam de Roma, que feia molt bona olor,
que volia embalsamar-lo per fer-li s’últim honor,
i conversant elles deien: —Com hem de destapar-lo?-
que sa pedra era molt grossa i això els donava calor.
Emperò se la trobaren aixecada d’un cantó
i miraren dins es sepulto, no hi varen veure ningú,
sinó es llençols que el cobrien arrinsats [?] a un cantó
i un àngel vestit de gala que els va dir aquesta raó:
—Dones, Jesús nazareno, si veniu a buscar-lo,
ha ressuscitat com deia, enc que no ho creia ningú.
Ja poreu ‘nar a dir a sant Pere, que ho és s’apòstol major.
que si té gana de veure’l prest vendrà a visitar-lo.—
Pensaven que somiaven, no vuigueren creure-s’ho.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
IX
Quan Maria Mandalena va anar allí i no el va trobar,
es va carregar de pena, no es podria aconhortar,
i el Senyor, que tot ho veia, la volia consolar.
Li va dir: —Què tens, que plores? Equè és lo que deu faltar?—
No sabent què li faltà li va tornar a contestar:
—M’han pres el cor de mon mestre. Vós sabeu a on està? [12]
Si ho sabeu, es dos anem-hi, que me’l ne vull emportar.—
I as cap de ses tres vegades que el Senyor li va parlar,
i ella el va poder conèixer, que el cor se li enlluminà,
i li va dir: —Ai mon mestre!— i s’hi volia abraçar.
I ell li va dir que es vorien més una altra ocasió.
Que no es perdi s’alegria que ella conquistà llavò,
que no hi llengo humana per explicar-ho an això,
perquè ella molt lo buscava coberta d’aflecció
i el va trobar ple de vida, glòria satesfacció.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
X
Després d’un parell de dies que Cristo ressuscità,
sant Pere i dos companyeros se n’anaren a pescar
i el Senyor els vuigué anar a veure com un que va a passejar,
i hi va anar en forma d’un home que visqui d’anar a captar,
i els va dir que si tenien res que poguessen menjar.
Sant Pere li va respondre: —Res no hem pogut agafar.—
Li va dir: —Arrancau ses xarxes i tornau-les a allargar.
I en ‘cabat d’haver-les esteses ja poreu tornar a salpar.—
A veure si agafaria quelcom per desdijunar.
De tant de peix que hi havia, no les porien alçar,
que ses malles se rompien encara que es fil fos bo,
que tot es peix no els va quebre amb una embarcació,
i veixguent tant de milagres ja varen dir-ho llavò:
—Això ho serà es nostro mestre, des que mos fa aqueix favor.—
Sant Pere es va tirar en s’aigo per anar a recebir-lo
i es vestits no es remullaren: sa fe el va defensar-lo.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
XI
Un dia que dos ejemples
[1] se n’anaven caminant,
anaren a una casa que els era molt important [13]
i en això hi va anar un home que els paregué molt istrany
i prompte els va entrar en conversa que de què estaven parlant.
Li varen dir que de coses que ell era molt ignorant,
d’un tal Jesús nazaret, un home just i molt sant,
que era un profeta molt savi, que amb ell no hi havia engany,
que es judius l’avorrigueren i el feren morir penant,
i que ressuscitaria, ‘via dit un poc abans.
Ja som en el tercer dia i encara així mos estam.
Però prompte arribà s’hora a una casa de camp,
que ell va fer una semblança d’un que vol passar endavant
i li varen fer memori que es dia es ‘nava acabant,
que si es volia quedar-se allí tendria descans,
dant-li menjar, llit per jeure, tractant-lo com a germans,
i s’endemà se’n ‘niria a sa seua entenció.
I ell va fer sa cortesia d’acceptar aquell gran favor.
I quan en taula es posaren es tres de reunió,
un pa en ses mans li entregaren, que els ne llescàs per favor.
Quan en ses mans va tenir-lo, li da la bendició
i en va fer tres parts iguales sense haver d’encetar-lo.
I es ejemples s’alegraren, vent aquella messió,
perquè molt prompte ja veren que ho era aquell companyó.
D’ells se va descomparèixer, no sabent com ni com no,
i enteressats se quedaren, amb alegria i tristor,
de no haver pogut conèixer es seu amat redemptor.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
XII
Maria i es dotze apòstols estant de reunió
estaven dins una casa allí fent oració,
que entre ells i es judius hi ‘via molta revolució.
Jesús vuigué visitar-los per fer-los aquell favor,
i estant ses portes tancades del cel que es ‘vien tancat,
i ells tots se tremolisaren, no sabent equè era allò. [14]
I els va dir: —No tengueu ansi ni us espanteu, que som jo.
La pau de Déu siga amb valtros ara i tota ocasió.—
I un rato els va acompanyar-los en sa conversació,
fins a desenganyar-los que ell era aquell bon pastor
i que mai no els olvidaria per ninguna ocasió
i que per ells gordaria en el cel un lloc millor.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
XIII
Llavò quan va arrimbar es dia que deien l’ascensió
Jesucrist i sa gent seua tots amb una porfessó
varen anar a una banda reservada per això
que es diu es puig d’Oliveta, es lloc de sa funció.
Damunt una roca viva va fer un polit sermó
dant-los bones asvertencis de cara a tot s’escudró.
Va dir que al cel se n’anava: —Ja no tornaré més jo,
perquè mon pare em demana i és precís obeir-lo.
Valtros quedareu per ara, després vendreu amb jo,
que me’n vaig a preparar-vos en el cel un lloc millor.
Estimau’s uns an es altres així com vos estim jo.—
Prompte es va aixecar en sos aires sense ajudar-l’hi ningú,
finsus que el perderen de vista dins una gran resplendor,
una gran resplendor d’àngels que feien guapa cançó.
Ses plantes des peus tenia damunt aquell lloc tan dur
i allí les deixà marcades per molt més senyal d’amor,
i allí es cristians hi feren un temple de gran valor.
Llavò es dia de cobrir-lo va ser es miragle major,
que allí on mon Déu passava no pogueren tapar-ho.
No valgué doctrina humana ni cap mestre que hi fos bo. [15]
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
XIV
Ja hem dat una repassada a la resurrecció,
germans meus, tots dispensau-mos si hem deixat algun regló.
Per favor tots dispensau-mos si he faltat algun regló,
que per explicar-la tota vol bon estudiador,
que no hi ha enteniment d’home ni llengo que hi siga bo.
Tenguem tots fe i esperança, per naltros serà es favor
i piedat en la reina de ses virtuts sa millor,
que miragles com aquestos los pot fer Nostro Senyor.
Si no ho digués s’evangeli no s’ho creuria ningú
que tot aquest sagrefici és fet per Nostro Senyor
i per favor mos demana que li consagràs el cor.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi…
