Alegrem’s tots amb l’Esglesi
i amb sa Mare del Senyor,
que hem arribat a sa festa
de la Resurrecció.
I
Ja s’ha acabat sa Corema
i es temps de sa Passió.
S’han complit ses profecies,
lo escrit de Nostro Senyor:
que vendria un Messies
en remei del pecador.
Va venir i va voler néixer
dins aquell poble traïdor.
Ningú el va voler conèixer,
‘guent-mos fet tant de favor,
‘guent-mos fet tant de miracle,
tots li portaven rancor,
i a morir tots l’obligaren
sense motiu ni raó,
que Ell d’aquest món no esperava
padrí ni cap defensor,
que en el món lo que buscava
era mort i passió.
I es sepulcre li guardaven
amb molta d’atenció;
d’entre ell va desaparèixer
sense destorbar ningú,
i amb això varen conèixer
que era el divino senyor,
que aquelles cinc llagues seues
ja no li feien dolor,
que eren cinc roses molt guapes
que feien molt bona olor.
I as matí tres solells veren
dant un igual resplendor.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
II
Aquesta és sa més polida
per tot un gènero humà;
té es nom de Pasqua florida,
l’Esglesi’ le hi va donar.
Déu que mos ha fet sa ditxa
de veure-la començar,
mos donga salut i vida
que la vegem acabar,
amb salut i amb alegria
cada u allí on serà,
cada u en sa companyia
des que més s’estimarà,
i basta que ho és sa festa
de la Resurrecció,
quan Cristo se’n pujà al cel
sense ajudar-li ningú,
que finsus en aquella hora
no hi pujava al cel ningú,
i entrada li concediren
an aquell Déu i Senyor
per posseir llavò i sempre
aquella habitació.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
III
Mirau si hi ha diferenci
d’aquesta setmana abans,
per lo que representava
Dijous i Divendres Sant.
Vérem el cel i la terra
tot trist i cobert d’espant,
i ses criatures totes
amb so cap baix cavil·lant
i amb el cor ple de tristura
pensant en un Déu tan bo,
que Cristo en la creu estava
patint per nòstron amor.
Sa Mare l’acompanyava
passant un mar de dolor,
son semblant era una espasa
que li travessava el cor.
Llavonses el tercer dia,
quan l’alba donà claror,
es va convertir en dolçura
lo que abans era tristor,
quan veren sa fesomia
d’aquell infant del seu cor,
aquella cara divina
coberta de resplendor,
més que un solell no il·lumina
ni hi ha ponderació.
Mare i Fill se consolaven
donant-se abraços d’amor.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
IV
L’Escritura Santa ensenya
que era es vint-i-un de març
quan Nostro Senyor va prendre
sa creu en ses seues mans
i se’n pujà an el Calvari
per morir pes seus germans,
que molt gustós ho faria
per borrar es pecat d’Adam
i tots es que es cometrien
seguint el món endavant.
I que ressuscitaria
‘via dit un poc abans,
però no el volien creure,
que el tenien per traïdor.
Prompte se’n desenganyaren,
que arribà s’ocasió.
Tot sol va aixecar sa llosa
sellada del malfactor
i se’n va anar a Llimbs a treure
tanta generació:
ses ànimes des Sants Pares,
sant Josep, son pare bo,
que finsus en aquella hora
no arribava al cel ningú,
i llavò tots se n’hi anaven
amb una gran porfessó,
cantant tots ells amb sos àngels
glòries an el Senyor.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
V
Jesucrist se va fer home
per amor i voluntat,
perquè s’obrissen ses portes
del cel, que es ‘vien tancat,
que es pecat d’Adam i Eva
tan gran dany ‘via causat.
Déu, en guises de venjar-se,
vuigué tenir piedat,
que va enviar per fiança
aquell Fill tan estimat.
I això perquè mos estima,
un testimoni provat,
que va estar coranta dies
en haver ressuscitat.
És perquè en el món hi ‘via
qui li duia voluntat.
Sa Mare i es dotze apòstols
són es miralls del seu cor,
i endur-se-ne’ls no podia
per sa seua intenció,
perquè ells que fossen volia
un testimoni molt bo,
que totes ses seues obres
les publicassen llavò,
i que anassen predicant
per tot el món pecador,
també que molt bé complissen
tota sa reunió,
que tots ells màrtirs moriren
per Cristo Nostro Senyor.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
VI
Dies de molta alegria
tenim, que tots ho sabem,
sentint el cel i la terra
cantant glòries a Déu
i ses criatures totes
cada u amb sa seua veu.
Lo mateix que ses campanes,
hi tocaven a les deu,
i tots es eclesiàstics,
des petit fins es major,
donant-li l’enhorabona
an aquest Conquistador,
que ixqué triomfant de ses penes,
de la mort i el temptador;
i també tots demanant-li
que tenga compassió
de naltros i que mos donga
sa seua bendició,
fent-mos part d’aquella glòria
que Ell s’ha fet mereixedor.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
VII
Molta alegria tenguéreu,
Maria, Mare de Déu,
quan vos donà l’ambaixada
l’arcàngel sant Gabriel,
que havíeu de ser sa mare
de Jesús, el Rei del cel,
També quan després el véreu
dins sa cova de Betlem,
que venien a adorar-lo
els reis i àngels del cel.
No es pot contar s’alegria
que en aquest dia tenguéreu,
quan véreu aquell Fill vostro
que amb tant d’amor vós criàreu,
que ses seues vestidures
són blanques com una neu,
que ha adquirit tanta de glori
per Ell i per tots es seus,
per totes ses criatures
que busquin salvació.
D’adorar-lo no us cansàveu,
dant-li gràcies de favor,
que per dar-les-hi no hi ‘via
en el món ningú tan bo,
que va venir a assegurar-mos
sa nostra salvació.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
VIII
Sant Josep i Nicodemus
varen sepultar el Senyor.
Va ser amb permís de Maria
i després d’adorar-lo,
que no sé com aquell dia
no morigué de dolor.
I llavò as cap de tres dies,
quan l’alba dava claror,
se n’anaren ses Maries
as sepulcre a adorar-lo,
i Maria Magdalena,
que l’estimava de cor,
va comprar bàlsam d’aroma
que feia molt bona olor,
que volia embalsamar-lo
per fer-li s’últim honor;
i conversant elles deien:
com hem de destapar-lo?,
que sa pedra era molt grossa
i això els donava calor;
emperò se la trobaren
aixecada d’un cantó,
i mirant dins es sepulcre
no hi varen veure ningú,
sinó es llençols que el cobrien
arrim[ats?] a un cantó
i un àngel vestit de gala
que els va dir aquesta raó:
Dones, Jesús Natzareno,
si veniu a buscar-lo,
ha ressuscitat com deia,
enc que no ho creia ningú;
ja podeu ‘nar a dir a sant Pere,
que ho és s’apòstol major,
que si té gana de veure’l
prest vendrà a visitar-lo.
Pensaven que somiaven,
no vuigueren creure-s’ho.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
IX
Quan Maria Magdalena
va anar allí i no el va trobar,
es va carregar de pena,
no es poria aconhortar.
I es Senyor que tot ho veia
la volia consolar,
li va dir: Què tens, que plores?
Equè és lo que et deu faltar?
No sabeu [blanc]
li va tornar a contestar:
M’han pres el cor de mon mestre.
Vós sabeu a on està?
Si ho sabeu, es dos anem-hi,
que me’l ne vull emportar.
I as cap de ses tres vegades
que el Senyor li va parlar,
ella va poder conèixer
que el cor se li il·luminà,
i li va dir: Ai, mon mestre,
i s’hi volia abraçar.
I ell li va dir que es veurien
més una altra ocasió.
Que no es perdi [per dir] s’alegria
que ella conquistà llavò,
que no hi ha llengo humana
per explicar-ho an això,
perquè ella molt lo buscava
coberta d’aflicció,
i el va trobar ple de vida,
glòria i satisfacció.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
X
Després d’un parell de dies
que Cristo ressuscità,
sant Pere i dos companyons
se n’anaren a pescar.
El senyor els vuigué anar a veure
com un que va a passejar,
i hi va anar en forma d’un home
que visqués d’anar a captar.
Els va dir que si tenien
res que poguessen menjar.
Sant Pere li va respondre:
Res no hem pogut agafar.
Li va dir: Arrancau ses xerxes
i tornau-les a allargar.
I en ‘cabat d’haver-la estesa
ja poreu tornar a salpar,
a veure si agafarien
quelcom per desdijunar.
De tant de peix que hi havia
no els porien alçar,
que ses malles se rompien
encara que es fil fos bo,
que tot es peix no els va quebre
en bona embarcació.
I veixguent tant de miracle
ja varen dir-ho llavò:
Això serà es nostro Mestre,
es que mos fa aquest favor.
Sant Pere es va tirar a s’aigo
per anar a recebir-lo,
i es vestits no es remullaren:
sa fe va defensar-lo.
XI
Un dia que dos deixebles
se n’anaven caminant,
anaren a una casa
que els era molt important.
En això s’hi ajuntà un home
que els paregué molt istrany,
i prompte els va entrar en conversa,
que de què estaven parlant.
Li varen dir que de coses
que Ell n’era molt ignorant,
d’un tal Jesús Natzareno,
un home just i molt sant,
que era un profeta molt savi
que amb Ell no hi ha cap engany,
que es judius l’avorrigueren
i el feren morir penant,
i que ressuscitaria
`via dit un poc abans,
i som en el tercer dia
i encara així mos estam.
En això prest arribaren
vora una casa de camp.
Ell va fer una semblança
d’un que vol passar endavant,
i li varen fer memòria
que es dia es ‘nava acabant,
que si volia quedar-se
allí tendria descans,
dant-li menjar i llit per jeure,
tractant-lo com a germans,
i l’endemà seguiria
a sa seua intenció.
Ell va fer sa cortesia
d’aceptar aquell bon favor,
i quan en taula es posaren
es tres de reunió,
un pa en ses mans li donaren,
que ell ne llescàs per favor.
Quan en ses mans va tenir-lo,
li da la bendició
i en va fer dos parts iguales
sense haver d’encetar-lo,
i es deixebles s’alegraren
vent aquella menció,
perquè molt prompte veixgueren
qui era aquell companyó.
D’entre ells va descomparèixer
no sabent com ni com no,
i enteressats se quedaren,
amb alegria i tristor
de no haver sabut conèixer
es seu amat Redemptor.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
XII
Maria i es dotze apòstols
estaven de reunió,
estaven dins una casa
allí fent oració,
que entre ells i es judius hi ‘via
molta revolució,
Jesús vuigué visitar-los
per fer-los aquell favor,
i estant ses portes tancades
va entrar sense fer remor,
i ells tots s’atemorisaren
no sabent equè era allò.
I els va dir: No tengueu ansi’
ni us espanteu, que som jo.
La pau de Déu siga amb valtros,
ara i tota ocasió.
I un rato els va acompanyar
en sa conversació,
fins a desenganyar-los
que Ell era aquell Bon Pastor,
que mai no els oblidaria
per ninguna ocasió,
i que per ells guardaria
en el cel un lloc millor.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
XIII
Llavò quan va arribar s’hora
que deien l’Ascensió,
Jesucrist i sa gent seua
tots en una porfessó
varen arribar a una banda
reservada per això,
que es diu es puig d’Oliveta,
es lloc de sa funció.
Damunt una roca viva,
de cara a tot s’esquadró,
dant-los bones advertències
els feu un petit sermó.
Va dir que al cel se n’anava,
ja no tornaré més jo,
perquè mon Pare em demana
i és precís obeir-lo.
Valtros quedareu per ara
i després vendreu amb jo,
que me’n vaig a preparar-vos
en el cel un lloc millor.
Estimau’s uns an es altres
així com vos estim jo.
Prompte es va aixecar en los aires
sense ajudar-li ningú,
fins que el perderen de vista
dins una gran resplendor,
una gran resplendor d’àngels
que feien guapa cançó.
Ses plantes des peus tenia
damunt aquell lloc tan dur,
i allí les deixà marcades
per molt més senyal d’honor;
i allí es cristians hi feren
un temple de gran valor.
Llavò es dia de cobrir-lo
va ser un miracle major,
que allí on mon Déu estava
no pogueren tapar-lo,
no hi va haver doctrina humana
ni cap mestre que hi fos bo.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
XIV
Ja hem dat una repassada
a la Resurrecció.
Germans meus, tots dispensau-me
si algú les sap dir millor;
per favor, tots dispensau-me
si és que hi falta algun regló,
que per explicar-la tota
vol bon estudiador,
que no hi ha enteniment d’home
ni llengo que hi siga bo.
Tenguem tots fe i esperança,
per naltros serà es favor,
i caridat, que és la reina
de ses virtuts, sa millor,
que miracles com aquestos
los pot fer Nostro Senyor.
Si no ho digués l’Evangeli
no s’ho creuria ningú,
que tot aquest sacrifici
és fet per Nostro Senyor,
i per favor mos demana
que li consagrem el cor.
Alegrem’s tots amb l’Esglesi...
