Cançoner de les Pitiüses

Home.- Fa temps que et volia dir si volies venir a casa. I Mos podríem divertir, faríem una vidassa. Dona.- No sé si em puc dicidir, que som molt arregirada, i tu podries tenir alguna rata amagada. H.- No tenc més que un xebel·lí, està arrufat dins sa gabi, i quasi mai pot sortir perquè la hi tenc embarrada. D.- Jesús meu, si deu patir si no deixes oretjar-la. Mira que el faràs morir. Com aquest no en tendràs altre. H.- És que no el puc somenir, que sempre vol fugir a sa platja. No sé què ha trobat a allí, que llavò ve banya baixa. D.- Ja te’n pots encuidar bé, que no el deixis constipar-lo, que llavò, en venir es gener hauries de calentar-lo. H.- Es coll comença a torcir, jo no sé que cony li passa. Quissà és que pateix de vell o és que ja té molta [...] D.- De vegades se conten, quan ha passat s’estiuada, que es pel li va caient i canvien es plomatge. H.- És quasi pelat talment, només li queden [...] i amb lo que ha set de valent, ara no sap aixecar-se. D.- Deu ser que no va content des que li han dat sa baixa. Dona-li medicament i enrepara-t’hi si canta. H.- Jo crec que ja s’ha fet vell, que només fa romietja(?) i anant de cap en es vent, va agafar una mala ratxa. D.- Ja el pots anar asvertiguent que si vol ‘nar de palanca, si no té coneixement, li tallaran sa corbata. H.- Jo li donc bastant sovent, i no m’ho agraeix gaire, no fa ningun moviment, ni ‘riba a reveixinar-se. Avui que pots discutir, has quedat tota aixerrada parlant des meu xebel·lí, has dat una repassada. Fa temps que et volia dir...