I
Home.- Fa temps que et volia dir si volies venir a casa.
Mos podríem devertir, faríem una vidassa.
Dona.- No sé si em puc dicidir, que som molt arregirada,
i tu podries tenir alguna rata amagada.
H.- No tenc més que un xebel·lí, ben amagat dins sa gabi,
i d’allí no pot sortir perquè la hi tenc embarrada.
D.- Jesús meu, si deu patir si no deixes oretjar-lo.
Mira que el faràs morir. Com aquest no en tendràs altre.
H.- Casi no el puc somenir, que m’hi vol fugir a sa platja.
jo no sé què ha trobat a allí, que llavò hi ve banya baixa.
D.- Ja te’n pots encuidar bé, que no el deixis constipar-lo,
que si no, en venir es gener hauries de calentar-lo.
H.- Es coll comença a torcir, jo no sé que cony li passa.
Deu ser que pateix de vell o que ja té molta grassa(?)
D.- De vegades se conten, quan ha passat s’estiuada,
que es pel els hi va caient i canvien es plomatge.
H.- És quasi pelat talment, només li queden [...]
i amb lo que ha set de valent, ara no sap ni aixecar-se.
D.- Així ‘nirà comprenguent que de veiesa un no passa.
i si no troba remei li hauràs de donar massatge.
H.- Jo li donc bastant sovent, i no m’ho agraeix gaire,
no fa ningun moviment, ni ‘riba a reveixinar-se.
D.- Deu ser que no va content des que li han dat sa baixa.
Busca-li medicament i en repara-te’n si canta.
H.- Jo crec que ja s’ha fet vell, que només fa romietja(?)
i anant de cap a es vent, va agafar una mala ratxa.
D.- Ja el pots anar asvertiguent que si vol ‘nar de palanca,
si no té coneixement, li tallaran sa corbata.
H.- Si li dasses un consei, tu que ets tan espavilada,
quissà tendria remei i així podria sarvar-lo.
D.- No sé de quin mal pateix, ni menos de què té falta,
en no ser que li dugués una pardalina guapa.
H.- Ja n’estaria content, més en part de s’hivernada,
que va arrufadet talment i així podria acotxar-se.
D.- És gandul de naixement, sa feina li fa reparo.
si no . . . . .
H.- Avui que pots discutir, ja has dat una repassada,
parlant des meu xebel·lí has quedat tota aixerrada
Fa temps que et volia dir...
