Cançoner de les Pitiüses

Jo un dia, Jo passava pes costat d'un penyalar, no hi havia cosa ninguna que m'hi pogués alegrar més que una pastoreta que amb un altre es va ajuntar pareixien dos estrelles que s'anaven a agermanar i dos estrelles no ho eren perquè amb una vaig parlar vaig parlar amb sa més petita, sa que més me va agradar i l'hi vaig dir ...si venia o si es quedava per allà, i ella em va tornar a respondre; i això Déu sap quan sirà. As cap de quaranta dies la dugueren a entrerrar i allí on l'enterraren va nàixer un roseret blanc amb ses fuietes escrites color de la seua sang…