Per fer una cançó nova he tengut bon fonament,
vos la diré, si em recorda, anit que em cau avinent.
I
Us parlaré de s'anyada que li deien s'any dolent:
es pobres passant miseri, i es rics gastant s'or lluent,
i que no els valia encara per tenir manteniment,
en ser casa de famili que hi hagués molta de gent.
Ja arribàrem a tal hora que el món estava dolent,
que ses riqueses fugien com s'aigo per un torrent.
Per fer una cançó nova...
II
Anit em cau avinent i pressones m'han manat,
us parlaré, si em recorda, d'aquell any tan dolent passat,
que es forns de fer pa que es veien semblaven ser oblidats,
es fumeral ni sa porta ni manco estaven fumats;
tampoc es molins de moldre anaven molt enfeinats,
per ells tot eren diumenges i dies assenyalats,
perquè sa gent no tenia de que fer-n'hi apareiat.
Per fer una cançó nova...
III
Anit que em cau avinent tenc bona ocasió,
us parlaré d'un diumenge que varem fer porfessó,
que no hi duiem sa bandera ni hi havia cap sonador,
ni tocaven sa campana: No era festa d'això!
Sa gent ensentimentada en aquella ocasió,
tots passaven el rosari o feien oració:
si ho 'guessen vist es moros n'haurien tengut tristor.
Si es mirava a la campanya tampoc es veia verdor;
es qui sembrava sa terra bé perdia sa llavor.
Ses súpliques d'aquell dia vengueren s'any avinent,
que Déu mos donà coïda per tothom abastament.
Per fer una cançó nova...
IV
En nom de Déu 'ribà s'hora que s'ordi va madurar
i enseguida es va conèixer, que sa gent s'agalipà.
Tot eren balls i xacotes en 'ver passat es segar;
es fadrins i ses al·lotes quimena de festetjar;
es varen vestir de seda molts que solien captar
encara que em podríeu dir-me / (encara que me direu) que això és quissà mermolar.
Sa cançó ja està acabada, ja li som as cap d'allà,
si està mal estudiada d'això no us heu d'admirar,
que es mestre que l'ha cantada no està acabat d'ensenyar.
Per fer una cançó nova...
