Cançoner de les Pitiüses

Per fer una cançó nova he tengut bon fonament, vo' la diré si em recorda, anit que em cau avinent. I Jo us parlaré de s'anyada que li deien s'any dolent; es pobres passant miseri i es rics gastant s'or lluent. Que no els valia encara per buscar manteniment, en sa casa de famili que hi hagués molta de gent. I arribàrem a tal hora que el món estava dolent, que ses riqueses fugien com s'aigo per un torrent. Per fer una cançó nova... II Anit que em cau avinent i presones m'han manat, us parlaré, si em recorda, d'aquell any dolent passat. Es forns de fer pa que es veien estaven abandonats, ni es fumeral ni sa porta estaven mica fumats. Tampoc es molins de moldre estaven molt enfeinats; per ells tot eren diumenges i dies assenyalats. Per fer una cançó nova... III Anit que em cau avinent i tenc bona ocasió, vos parlaré d'un diumenge que en vàrem fer porfessó. No hi dúiem sa bandera ni hi havia cap sonador, ni tocaven sa campana: no era festa d'això! Sa gent ensentimentada en aquella ocasió, tothom passava el rosari o feia oració. Si ho haguessen vist es moros n'haurien tengut tristor de veure tots aquells hòmens com demanaven perdó. Si es mirava la campinya no es veia mica de verdor; es que sembrava sa terra bé perdia sa llavor. Ses súpliques d'aquell dia vengueren s'any avinent, que Déu mos donà coïda per tothom a bastament. Per fer una cançó nova... IV En nom de Déu ribà s'hora que s'ordi va madurar, i en seguida es va conèixer que sa gent s'agalipà. Tot eren festes i xacotes en 'ver passat es segar; es fadrins i ses al·lotes quimena de festetjar. Es varen vestir de seda molts que solien captar, encara que em podreu dir-me que això és quissà mormolar. Sa cançó ja està acabada, ja li som as cap d'allà, si està mal estudiada d'això no us heu d'estranyar, que es mestre que l'ha inventada no està acabat d'ensenyar, i solament l'ha cantada recordant lo que passà.