INFORMACIÓ
Número de fitxa | 130

Gènere | Vocal

Subgènere | Cançó

Estil | Redoblat/glosat

Temàtica | Compliments

Subtemàtica | Dia de Santa Esperança

Recollit per | Vicent Tur Guasch, Fornàs. Xacoters de Balàfia

Transcrit per | Antoni Manonelles

Data | anterior a 1946

Font | El Pitiús 1954 pàg. 5

Enregistrament sonor | Digitalització de la Cinta magnetofònica "Xacoters de Balàfia 3 RR" minut 16'50" a 19'37"

Variant |    130   /   2458   /   2459   /   3170

Observacions | al peu de la cançó hi consta el següent: «NOTA: En «El Pitiuso» del año 1946 publicamos entera, creíamos, la canción «Festejant». Otra versión que llega a nosotros nos permite conocer esta nueva copla de ella, que allí faltaba, y que brindamos a nuestros lectores para que puedan a su vez conocerla en su totalidad.»

Íncipit | Germans, en aquest paratge

Festejant

Germans, en aquest paratge mon sebre es troba innocent; tractant amb un personatge d'humor i de compliment. I L'enhorabona vui dar-vos mentre que e hi pens i tenc temps ja que estau celebrant ara amb alegria i contents sa nit de Santa Esperança... Molts anys i bons la veigueu! Tu, sa tia i sa majora ja que d'aquest nom us deis, i principalment ton pare i germandat que tu tens, Molts d'anys pugueu celebrar-la contents i en gràcia de Déu! I amb l'ànima descansada que és lo més convenient; i si voleu demostrar-vos, voldria fos dins poc temps. Lo que és ses Esperances ja els hi estarà malament si anit no gasten de llargu, basta que és es dia seu, en beure i que fer gust de boca i lo que us vaja pareguent; i llavò per convidar-mos, si no hi ha inconvenient, donau-mos confits o amargus o lo que tengueu avinent; si me n’ompliu ses butxaques jo ja me'n 'niré content a fer-ne part a ma mare que es folgoseta talment: una majora anciana que ja li falten ses dents, em farà alguna riaia mostrant-me tot s'esportell. No n'estava tan xavada una nit, fa poquet temps; quan va veure que em mudava, se'n va venir correguent i em va donar una palpada pes lloc de dur s'instrument; fent-se tremolar sa barra ja em va anar reconvenguent diguent que si no mudava em parlaríem sovent, que a ella no li agradava aquest costum que jo tenc, anant d'una banda a s'altra enfeccionant sa gent; que si volia casar-me, basta que ja hi tenc es temps, a ella no li assidonava es dar-me es consentiment en dar-li temps d'enllestir-me i convidar es més parents, i si alguna sé aginyar-me ja puc anar enllestiguent. Anit ja venc per parlar-te'n, mentre que hi pens i tenc temps; jo et faig primera que a un altra basta que ets en es gust meu. Germans, en aquest paratge...