INFORMACIÓ
Número de fitxa | 2459

Gènere | Vocal

Subgènere | Cançó

Estil | Redoblat

Temàtica | Humorística

Subtemàtica | Festeig

Data | anterior a 1946

Font | El Pitiús edició 1946. Pàg. 4 i 5

Variant |    130   /   2458   /   2459   /   3170

Observacions | incompleta. vegeu fitxa 130

Íncipit | Germans, en aquest paratge

Festetjant

Germans, en aquest paratge mon sebre es troba innocent; tractant amb un personatge d'humor i de compliment. I Respectant es seu caràcter, l'amo, i tothom, que dispens. S'al·lota de qui us parlava ara la tenc de present; basta que és s'enamorada la vaig anar advertiguent, perquè ella no està enterada jo lo que pas de turment; que he sortit anit de casa amb tanta fosca i mal temps per venir a veure't sa cara, basta que és en es gust meu. Parteix ben prompte de casa, quan es sol se va ponguent, i en perdre sa clarorada llavor vaig correguent més, però tenc una encontrada que te l'aniré diguent: que per pujar sa bardada em dona un compte dolent i cada dos o tres passes m'he d'anar entretenguent per recobrar s'alenada, que si no, vaig patiguent com una persona asmada o que té algun accident. Jo no ho dic per cap fiscada ni que em vagi avorriguent, que s'hora menos pensada mos pot anar aconteixguent. Déu mos guardi de desgraci i mos vagi afavoriguent. An això que et deia abans t'ho aniré repetiguent: que en arribar a s'entrada trec es tabac i l'encenc, i us deix acabar es rosari si trob que l'estau diguent. Me pareixeu gent honrada i de bons coneixements; cap mal jo tenc per contar-ne des més jove an es més vei, i a tots desig respectar-vos conforme anau mereixquent. Germans, en aquest paratge... II Per venir aquí a vetllar ara he trobat sa drecera; jo prenc pes camí que hi ha a buscar cap damunt s'era, i també em solc aturar per fora de sa barrera, esperant quan sortiràs, que el cor meu ja es desespera. No sé que dianxes fas tant d'allisar-te sa clenxa; t'assegur que si et bastàs ja et quedaria lluenta i et faria anar aviat. Tu pareix que no tens pressa I jo estic aquí arrufat, no tenc res que m'entretenga, i estic fent por an es teulats que es posen a sa garbera. Ho tens tot espigolat, jo crec que hi bequetgen sempre; i saps a què he pensat?: de dur-hi sa pardalera, i en 'gafarem de pintats d'aquells amb so gavatx negre que per tenir engabiats son uns aucells de presència. Ves amb cuidado amb es gat, que tot amb u no te'ls mengi, que si els 'rriba a ver testat pot ser que s'hi engoloseixca, que sé que és molt mal criat i sempre hi va coua estesa corrent per vora sa cendra... i es ratolins pes blat o rosegant ses xereques. Jo ja l'hauria enviat a fer més de tres p... Deixem això que és pecat i entrem en altra conversa: parlem des enamorats que solen venir-te a veure. Si es un dia assenyalat, ja hi deus estar-hi contenta; i més si és s'estimat que sol venir casi sempre. Si és tard i no ha xiulat, deus fer sa cara dolenta; ton cor se sent enyorat, no es diverteix ni s'alegra ni en res té divertiment. Germans, en aquest paratge... III Anit que estam de conversa tu i jo, amb es cap ben clar, en gastaré una directa que crec que t'agradarà parlant-te de sa Corema, que és es temps de dejunar, i per complir amb so precepte tampoc no es pot festetjar. Es dos mo'n vàrem distrèure no mo'n sabérem guardar; però mo'n va passar una que sempre em recordarà: Una nit que feia lluna i el cel anava molt clar, festetjant per sa finestra, distret des temps com passà, abans de tocar la una es jai es va despertar. Jo em vaig aixecar tot d'una quan el vaig sentir baixar, i et vaig dir: «Me'n vaig, Getrudis; supòs que tu et deus quedar? Això pareix que s'embuia, no sé què en resultarà». Me pens que hi va 'ver repulsa, segons em varen contar; i no m'importa estar en dubte, perquè a jo i tot me’n tocà, que es jai de sa barratul·la aquella nit s'esbravà, que anava de mala lluna i em va cuidar arregirar. De llavor ençà me tremola sa canya en anar a pescar; no he pogut fer cosa bona, mirau si em perjudicà; i hauré d'anar a Barcelona a fer-me medicinar. En vaig parlar amb una dona que mos coneixem temps ha i em va dir que no sabia remei que em pogués curar, sinó que fes esbrunyir-me d'un que hi tengués bona mà. Si tu em volguesses servir-me, t'ho deixaria provar, i llavor, per algun dia, podríem anar a pescar allà per Cala Llentrisca, que se’n solen agafar. Parla amb na Catalina si mos vol acompanyar; si agafam peix de bastina tot l'hi deixarem menjar; i si li agrada s'anguila jo us promet no en faltarà; se'n ‘gafa de tota classe i fins algun de pudent. Germans, en aquest paratge...