Cançoner de les Pitiüses

Germans en aquet paratge mon sebre es troba innocent tractant amb un personatge d'humor i de compliment. I L’enhorabona vui dar-vos mentres que hi pens i tenc temps ja que estau celebrant ara amb alegria i contens sa nit de Santa Esperança Molts d'anys i bons la veigueu! Tu, sa tia i sa majora ja que d'aquest nom vos deis. Principalment a ton pare i germandat que tu tens. Molts d'anys pugueu celebrar-la contens i en graci de Déu i amb l’ànima descansada que és lo més convenient I si voleu demostrar-vos voldria fos dins poc temps. Lo que és a ses Esperances ja els hi estarà malament si anit no gasten de llargo basta que és es dia seu. En beure i fer gust de boca i lo que us va ja pareguent i llavò per convidar-mos si no hi ha inconvenient Donau-mos confits i amargos lo que tengueu avinent si me n’ompliu ses butxaques jo ja me'n ‘niré content. Podré fer part a ma mare que és folgoseta talment, una majora veieta que ja li falten ses dents. En farà alguna riaia mostrant-me tot s'esportell no n’estava tan xavada una nit fa poquet temps; quan va veure que em mudava se'n va venir correguent i em donà una palpada pes lloc de dur s'instrument, fent-se tremolar sa barra ja em va ‘nar reconeguent diguent que si no mudava em parlaríem sovent; que ella no li agradava aquet costum que jo tenc anant d'una part a s'altra enfeccionant sa gent. Que si volia casar-me basta que ja hi tenc es temps ella no li assidonava es dar-me es consentiment en dar-li temps d'enllestir-me i convidar es parents i si alguna sé aginyar-me ja puc anar enllestiguent. Anit ja venc per parlar-te’n mentres que hi pens i tenc temps jo et faig primera que un altra basta que ets en es gust meu Germans en aquet paratge... III Anit que estam de conversa jo i tu ems hem de declarar jo et gastaré algun directa que crec que t'agradarà Parlant-te de se corema que és es temps de dijunar i per complir amb so precepte tampoc no pots festetjar. Jo i tu mos vàrem distreure no mo’n sabérem guardar però me'n va seguir una que sempre em recordarà: una nit que feia lluna que el cel estava ben clar festetjant d'escorreguda distret de lo que em passà; que abans de tocar la una es gall es va despertar jo em vaig aixecar tot d'una quan el vaig sentir cantar. Sense posar cap excusa bona nit, tu et deus quedar que això pareix que s'embuia no sé què resultarà. Jo crec que hi va ver repulsa segons em varen contar i no m'hi importa estar amb dubte que fins a jo i tot me'n tocà. Que es jai de sa barretul·la aquella nit s'esbravà; que anava de mala lluna i em va cuidar arregirar. De llavors ençà em tremola sa canya d'anar a pescar que no hi puc fer cosa bona, mirau si em perjudicà. Hauré d'anar a Barcelona a fer-me medecinar i en vaig parlar a una dona que mos coneixem temps ha. I em va dir que no sabia remei que ella em pogués dar en no que fos esbrunyir-me un que hi tengués bona mà. Si tu vuigueses servir-me t'ho deixaria provar i llavors per algun dia podríem tornar a pescar allà per cala Llentia que se n'hi sol agafar. Parlam amb na Catalina si mos hi vol ajudar. Si agafam peix sense espina tot vo’l deixaré menjar i si t'agrada s'anguila tampoc no vo’l mancarà. Si sa teua tia fila també n'has d'encomanar que faci una solta fina que també l'hem de tirar per veure si agafaria un peix que vaig afinar que em va pareixer tonyina de sentir-lo capetjar I si no alguna griva de ses que es solen criar pes redol de se copina si un no es pensa rentar Dispensau de s'indirecta si us ha caigut malament. Germans, en aquet paratge...