Alegria meua amada de tanta estimació,
I
Sembla que et trob trasmudada d'alguna altra ocasió
digues-me que n'és la causa, jo t'ho deman per favor.
Si estàs de jo agraviada, jo et vui demanar perdó.
No he vengut per fiscatjar-te ni fer es parlar de doctor,
que venc per enamorar-te; plaguera a Déu que hi fos bo!
Enc que tu no en passis falta que siga ton servidor,
que venc per adelantar-te; de ser altres des cortó,
i tu em fas una conversa que jo cuid tenir temor
que passa que en venen d'altres més en es teu gust que jo.
Podria ser endevinar-ho sense ser-ne sabidor.
Mirau que sense pesar-ho que ho seria un tino bo!
Això seria agafar-ho sense ser-ho caçador.
A on són ses confiances, que em deies que estàs segur?
Que està el cel guardat de lladres i tu de casar-te amb jo.
Quan veig cosa que m'agrada, llavò em pervé sa tristor.
Alegria meua amada...
II
Anit he volgut tornar, que el cor meu ja t'enyorava.
De poder-te posseir temps ha que en tenia gana.
Ja és hora, si vols venir per sa meua contornada,
que em diràs que és lluny d'aquí i no m'importa esperar-te.
Ell no tractam de fugir en no ser que mos encalcin,
que en arribar pes matí si és en es teu gust ja basta.
Pareix que no em dius que sí o sembla que molt te costa,
i a jo no em contén així en convidar-me a ca vostra,
que no m'és res es venir encara que faci fosca,
per poder-me devertir en sa companyia vostra.
Déu m'ho la deix posseir que puguem dir que sou nostra,
i es altres puguen tenir enveja. Es que mal mos volen.
Si a tu et pareix que és així m'has de desenganyar prompte;
però no t'has de desdir, perquè seria una afronta,
que està molt bé es mantenir sa paraula que un se dóna
que a tu no t'han d'avertir lo que és per aquesta cosa.
La veritat es pot dir, que és una paraula bona.
D'encians venc per aquí jo et pratic per bona jova,
guapa i en fas devertir, i això és lo que m'enamora,
i així mateix puc sentir alguna paraula bona.
Si venc i me la vols dir, pensa que el meu cor se’n folga,
que quissà ho faré sentir a tot qui em sent i m'escolta.
I a tot qui em sent i m'escolta i a tu que estàs vora jo,
que ja deus estar cansada de sentir-me a fer remor;
però encara no m'has dit si he de tornar o si no.
Vent que no m'hi contestaves ni m'hi tornaves raó,
i així mateix pensaré que tant t'és si venc com no.
Alegria meua amada...
III
Mira'm amb la vista plana en no ser que et faci por.
Diràs que sa meua cara no t'obliga per això.
Sa teua sí que m'agrada sa més que hi ha en es cortó,
que ho ets bens fesomiada i en tu demostres vivor.
Pareixes una mançana pintada de vermeior,
i això no et fugirà encara que t'ho rentis amb sabó,
no vui dir anant en bugada, que és nova i sense brutor.
No quedes despreciada diguent-te aquesta cançó,
ni voldria molestar-te amb algun mot o regló.
Jo em returc, que ara em deixava un mot que és de lo millor.
Déu t'ho mantenga com ara, si és voluntat del Senyor,
que ets una al·lota assortada, tot pareix que et va a favor.
Sembla que Déu t'ha portada en el món per dar honor,
que ets sa més apreciada que tenim en es cortó.
Així s'ha seguit fins ara, i endavant que vagi bo.
Em ve una temporada d'haver de passar tristor,
de veure't desapartada de qui et du estimació,
que prompte seràs casada amb un hereu superior,
polit i de bona casa; jo ho dic perquè en tenc temor.
No ets per entenent dar-me que em dus estimació,
No sigues dessimulada, declara sa intenció;
que això ho fas per enganyar-me i jo em pareix que no és raó.
Alegria meua amada...
