Alegria meua amada, de tanta estimació,
pareix que et trob trasmudada d'alguna altra ocasió.
I
Digue'm què n'ha set la causa, que t'ho deman per favor,
si estàs de jo agraviada te'n vui demanar perdó
que no venc per fiscatjar-te ni et faig parlar de doctor,
que venc per enamorar-te, plaguera a Déu que hi fos bo.
Diràs que no en passes falta que ho sigui ton servidor;
jo no voldria et pensassis que hagués vengut per això,
que venc per adelantar-te de ses altres des cortó.
En 'cabat que et sent que parles ja et torn contestació,
que pens que en vendrà algun altre més a n'és teu gust que jo.
Mira que sense pesar-hi hi tendria un tino bo;
això seria agafar-ho sense ser-ho caçador.
Jo em trob com unes balances, no sabent lo que m'és bo;
i em diràs que te n'espantes que ho siga tan poc traïdor.
Això són ses confiances; que em dones càstig segur
i amb honra. Lo que m'agrada és lo que em causa tristor.
Alegria meua amada...
II
Però no t'has de desdir perquè ho seria una afronta;
està molt bé mantenir sa paraula que un dona;
i com que ho té de fer així tot qui té punt de persona,
i a tu no et tenc d'esvertir lo que és per aquesta cosa.
jo no m'agrada es mentir perquè és una fe perduda
i em podries pertenir val més que ho siga segura.
D'encians venc per aquí i et practic per bona jove,
guapa i em fas devertir, i això és lo que m'enamora.
Jo no hi venc pes teus tenirs, enc que tu no ho sigas pobra;
a jo no em 'conteix així: sa meua hisenda poc dona
i així mateix puc sentir alguna paraula bona;
si venc i me la vols dir ja saps que el meu cor se'n folga.
I en ser que et parl de venir dones entenent que ets sorda
jo quissà em faré sentir a tot qui em veu i m'escolta
i a tu que estàs vora jo, que ja et dec tenir cansada
de sentir-me fer remor. Però no m'has dit encara
si puc tornar o si no; suposant que no em contestes.
i ni m’hi tornes raó...
Alegria meua amada...
