Cançoner de les Pitiüses

–Don Gaiferos, si fos tan bo per sa muier rescatar com assentar-se a sa taula i prendre sous i jugar–. Don Gaiferos, sentint això, de raons se va picar, se n'anà a casa d'un tiu seu ... ses armes i es cavall a punt d'anar a pelear. –Es cavall tenc ben ensenyat i no el vui mal ensenyar, i ses armes ben posades i no les vui roveiar–. I es va treure un raó i ja el volia matar. –No t'allarguis, don Gaiferos, no t'allarguis de la mà; ses armes i es cavall tot ho tenc a ton manar i també (...) per anar-te a acompanyar. –No necessit companyia, que tot sol hi vui anar. Se n'anava per avant que feia espant de mirar. –Pastoret, bon pastoret, si noteci em vuiguessis dar de sa dona de don Gaiferos, que jo la vaig a buscar. –Ella està a la Moreria i dins un castell que hi ha li donen combat cada dia per mora fer-la tornar–. Ell va baixar des cavall, un reial de vuit li da. –Com aniràs a ca teua ja tendràs què refrescar–. I en es balcó del rei moro ell allina es va aturar. ... –Si el vols donar a don Gaiferos a jo me la tens de donar–. Quan va veure que era don Gaiferos per sa finestra es va tirar, però no va caure a terra que ell ja la va emparar. –Si aquest cavall ja fos comes del tiu Roldà, que passava set murades sense es cavall perillar–. ... Se n'anava dalt murada que feia espant de mirar. ... De set moros que hi havia tots set los va matar i només en deixà un perquè ho pogués contar.