—Bon moret, a on te’n vas?
—A rondar-ne, don Francias.
—Moret, si vas en Francia
ja em duràs una cativa;
siga pobra o més rica,
jo sang reial la voldria.
—Aquí vaig i aquí venc,
ja la porto a la cativa,
i te la port sang reial,
la millor que en Frància hi ‘via,
que es moros l’encativaren
quan era mucho nina.
Totes estaven encinta
i totes pariren un dia.
La reina dins el palaci
i l’esclava dins la cocina.
Ses traïdores llevaneres
els ho varen canviar
i duien l’hijo an el rei
per enbesenis [sic] gonyar.
L’esclava vestint la hiqueta
aquestes paraules decia:
—No ploris, hijeta meua,
hija de la meua vida;
si vas a sa meua terra
jo ja te’n batiaria
i te posaria un nom
que ningú te’l llevaria,
i et posaria de nom
Rosa Francisca Maria.
Jo tenia una germana
que d’aquest nom se decia.
Si la ves a mi germana
jo ja la coneixeria,
no en so color de la cara,
que trasmudat lo tendria.
Davall sa mamella esquerra
único senyal tenia;
si es moros no l’han quitada,
a la cinta arribaria.—
I es va descordar es gipó
i es s’apartà sa camia:
—I és este senyal aqueix
que tu germana tenia?
—Ja és este senyal aqueix
que mi germana tenia.—
I es prengueren per sa mà
amb tristor i gran alegria:
alegria perquè eren juntes,
tristor perquè eren esclaves.
—I n’estam afeciades,
res no mos falta per viure,
però estam quantre la llei
amb una gent tan roïna.—
I quan el rei va arribar,
que vengué de passetgia:
—Equè tens, condesa mia,
que vas tan empensativa?
Que t’ha agraviat l’esclava
o los criats que hi ‘via?
—No m’ha agraviat l’esclava,
ni amb un tal no pensaria,
perquè ara m’ha estat contant
que ella era germana mia.
—Si al cas això és veritat,
son igual li buscaria. [2]
Jo li buscaria un turc
des més grandis que havia.
—De turcos ella no en vol,
de son igual no n’hi ‘via.
No mana Dios del cel
ni la sagrada Maria
que així com jo he renegat
renec la germana mia.—
I estant a mitja menjada
an el rei donen turbasia,
i anaven de porta en porta
en senyal de passetgia.
Buscaven una galera
de ses més valents que hi ‘via,
i buscaren uns quants turcos
per molt més assegurar,
i amb prestesa s’embarcaren
per la mar a navegar,
i un poc veien com qui ‘naven,
s’altre van com qui venia.
I es turcos ja renegaven
que no volien vogar.
La reina se’n va dalt popa,
sa bandera va aixecar.
Diu: —Hala, germana meua,
a tirar turcs a la mar,
que si Déu vol i Maria
a ca nostra hem de tornar,
a veure sa nostra mare,
veiam si ems coneixerà.—
Sa mare quan les va veure
les començà a preguntar,
i els deia: —Filletes meues,
aquest temps on heu estat?
Aqueixos hijos que duis
no vo’ls ‘víeu emportat.
Ja els poreu tirar a la mar
per tota una trenidat.
—Per tot lo que hi ha en el món
jo no els hi hauria tirat,
perquè són fills del rei moro
i també de la meua vida,
que una volta he set casada
jo no em vull tornar a casar.
Jo he set casada una volta
amb el rei moro de Jordà.
