–[Digues] moret, a on te'n vas?
–A rondar-ne la marina.
–Moret, si a França te’n vas
duu una hermosa cativa,
No siga pobre ni rica,
ni venga de villania,
Venga d'un sang reial
de sa millor que hi havia.
Ja venia condi Floris
venia de romeria
Demanava fill o filla,
no deia si convenia.
Es moros plantaren guerra
i guerra així com solia,
i mataren condi Floris
que de Galicia venia:
La condesa fou cautiva,
totes pariren un dia,
La Reina parí a palacio
i l'esclava parí a cocina.
La Reina feia una hija
l'esclava 'n feia un hijo
Les traïdores llevaneres
els a varen canviar,
Donaren l'hijo a la Reina
per més al Rei ‘contentar
i daven l'hija a l'esclava
per mes estrenes gonyar.
Estant l'esclava rentant-la
la seva hija plorà.
–No plores, fieta meva,
hija de la meua vida,
Si en fos a la meua terra
jo ben te’n batiaria.
Et posaria de nom,
de nom Roseta Maria,
Nom de la Mare de Deu
i d'una germana mia,
que es moros me l'endugueren
un matí de Sant Joan
De des del hort de mi padre
roses i clavells cuiant.
La Reina que sent això
de palacio va baixà:
–Si tu ta germana vesses,
en què la coneixeries?
–Si jo ma germana ves
sí que la coneixeria:
No en la grogor de la cara
perquè ella no la tenia,
davall de la seua esquena
un higo senyal tenia
i si no le han llevat
prompte la coneixeria.
Es va descordar el gipó
i es departà la camisa,
i es varen donar un abràs
en tristor i gran alegria:
Trobant-se ses dos germanes
esclaves dins Barbaria.
Estant allí conversant
'riba el rei de passetjia;
–A què té la mi condesa,
que està tan trista i afligida?
L'ha ‘graviada l'esclava?
molt fort la castigaria.
–No m'ha 'graviat l'esclava,
ningun tal no es posaria,
sinó que ella m'ha dit
que és germana carnal mia.
Si aqueixa fos veritat
jo criat li donaria,
O li buscaria un turco,
dels mes grans de dalt Turquia
I li pagaria una dot
que anomenada seria.
–Visca molts anys, lo bon Rei
Déu li do molts anys de vida.
No ho mana Déu del cel,
ni la sagrada Maria
a deixar la fe de Déu
per seguir la de Turquia.
–Que s'acòstiga, el bon rei,
s'acosti que ha de dinar.
–Estant a taula dinant
dormicion li va donar;
Armaren una galera
de tres-centes que n'hi ha
Llarga todos los cristianos,
en mes anats que costà,
Amb algun turco a la mescla
per a més dissimular.
Com varen ser a les mars altes
allà en es golf de la mar
los turcos ja renegaven
que se volien anar.
La reina va sortir a popa
amb un mocador a la mà:
–Vaja, vaja, soldats míos,
venguen turcos a la mia,
Que a ses terres del rei moro
mai més no hi hem de tornar;
que hem d’anar veure mon pare,
vejam si ens coneixerà.
I un hijo que Déu m'ha dat
també me’l vaig emportar,
perquè de sa meua terra
ningú amb mi es vuiga casar:
hi set casada una volta
allà amb [un] rei de Lundà.
Hem d'anar veure ma mare
veure si em coneixerà.
Quan arribà a ca seua
demanaren per sa mare
i son pare li va dir:
–aquí la tens a ta mare
Ella va dir: –aqueixa no es mare,
si acàs es manllevada.
–I aquestos infants que duis
no us els 'viem emportat,
i els enviau de fora
com a fiïs de renegats.
–Aqueixos infants que duim
no mos els 'viem emportat,
ja que siguin fiis de moros
son fiis de la nostra vida .
Dieu que sigui alabat
el sagrat nom de Maria.
