Cançoner de les Pitiüses

Petiteta l'han casada, no es sap calçar ni vestir. A dur aigua l'enviaren un dijous de bon matí. Els moros la captivaren, els moros d'un bergantí. Son marit quan ho va sebre es vestí de pelegrí, se n'anà de porta en porta: -Caritat faceu-me a mi, per treure n'Escrivaneta que ha caigut dins pelegrí.- A les portes del rei moro allí es calava a dormir. -Entrau, entrau, romeret, i en sopareu un bocí.- Escrivaneta es rentava amb un got de cristall fi. -A què és això Escrivaneta: què és això que lluu aquí? -Això són les tovalloles que em daren quan em casí.- Es prengueren per les mans i pigaren a fugir. Quan el rei moro ho va sebre se'ls va posar a perseguir. Quan va ser en es pont de vidre es pont es va migpartir. -Adiós Escrivaneta: t'ha guanyat el pelegrí. La roba que tu t'emportes cent dobles em costa a mi, i altres cent en donaria poder-te tornar tenir.