El dia de Sant Joan
en temps de murta florida,
los moros encativaren
la gentil Rosa-Florida.
Ella s'estava asseguda
baix les rames d'una auzina,
i a l'ombreta descansant
va romandre i adormida.
Quan els moros la trobaren
i la veren tan polida,
volgueren fer-ne un present
a la Reina del morisme.
-Reina mora, Reina mora,
ací us duim una cativa.
La Reina quan la va veure
aquests mots los responia:
-Entornau-la'n-vos, bons moros,
d'aquí on presa l'havíeu,
que ella n'és blanca i vermeia,
i amb aquestes colors fines
si el Rei, jove i bell, la veu,
d'ella s'enamoraria,
i llevó, trista de mi,
me daria mala vida;
ella seria la Reina,
jo esclava seua seria.
Va respondre una criada
de les dotze que tenia:
-Deix-la estar, senyora Reina,
deix-la fer, senyora mia,
que entri a servir a la cuina,
foc i fum l'ennegriria;
que vaje a rentar los panyos
dins l'aigo de la marina,
i amb el sol i la serena
les colors tramudaria.
Com més va a rentar los panyos
les colors té mes garrides,
si al anar es un clavell
al tornar rosa-florida .
Un dia mentres rentava
sent petjades i se gira,
i va veure un cavaller
que en un cavall blanc venia.
-Moreta, bella moreta,
Gustau de ma companyia?
Si voleu venir amb mi
a la sella us pujaria.
-Sí per cert, lo cavaller,
per sortada me'n tendria.
Digueu-me, bon cavaller,
d'aquests panyos, què en faria?
-Los que son d'or i de plata
al cavall los posaria;
vos ne compondré un seti
i damunt vos hi asseuria.
Moreta, on voleu colcar,
a les anques o a la silla?
-A les anques, cavaller,
que així ho vol la cortesia.
Ja devalla del cavall
i la roba hi componia.
Quan l'ha tenguda composta
hi asseia la cativa.
Varen caminar set llegos
i paraula no se diuen;
quan anaven per les vuit
descobreixen Camp d'Oliva.
-Camp d'Oliva del meu cor!
Camp d'Oliva de ma vida!
-Digueu-me, bella moreta,
D'on coneixeu Camp d'Oliva?
-A Camp d'Oliva som nada
i allà m'hi feren cativa.
No em digueu moreta, no,
que jo em dic Rosa-Florida.
-Si lo que me deis és ver
sou propi germana mia.
Ja se'n daren un abraç
que departir no es podien...
-Què pagaríeu, ma mare,
i veus aquí vostra fia;
ella vos dirà si ho és
i altres mil ne guanyaria.
