Quan per el món vo[s] anàveu
mirant llibres i papers,
per fer una bona vida
tots es dies que visqués.
Quan va estar desconegut
de son pare i de sa mare
va pensar d'anar a ca seua
una nit dessimulada,
una nit de fred i fosca
que no li vessen sa cara.
Pes primer que preguntà
va ser l'amo de la casa,
demanant-li per favor
si li daria posada.
I li va dir-li que no,
que s'alcova els hi fa falta:
— I en no que vuigueu estar
a s'alcova de s'escala.
I ell els hi va dir que sí,
que ell de tot s'aconhortava.
[Si (ha)vien d'agranar es porxo,
sa pols li (a)nava a sa cara;
si (ha)vien de dar-li beure
no li daven aigo clara,
que li (a)naven a buscar
sa més entrebolinada.
Llavors sa muller menjava,
menjava i no n'hi donava:
— / vós no hi teniu un marit
a dinar a sa vostra taula?
— No, que no hi tenc mon marit
a dinar a sa meua taula,
que es dia que em vaig casar
em deixà per esposada,
si vós 'vesseu fet igual
no em faríeu nosa a casa.
Devers toc d'Ave Maria
el varen sentir a cridar,
— / això ho deu ser es pobre vell
que se'n deu anar a vetlar,
i donarà un rebat
i no se n'aixecarà,
i as cap d'un altre ratet
ja el varen sentir a cridar:
— Veniu aquí, pare meu,
veniu que us he de deixar,
i us vui entregar aquests llibres
que vós me vàreu donar,
i així per aqueixos carrers
que vós me fèieu passar.
— Veniu aquí, mare meua,
veniu que us tenc que deixar,
i us vui demanar perdó
de sa llet que em vàreu dar.
Sa muller senti això,
tot d'una se n'hi va anar:
— Vés-hi que ho és ton marit,
des que et vares esposar,
per naltros plega ses mans
i per tu les obrirà.
Resem-li un Pare Nostro
que ja acaba d'expirar.
Consivirem, crestians,
sa vida de Sant Aleix,
quan per el món se n'anava
llegint llibres i papers,
per fer una bona vida
tots es dies que visqués.
