Cançoner de les Pitiüses

Si el bon Jesús me das graci, memori i enteniment per llegir la vida santa i donar-vos compliment... Direu “com pot ser llegir-la, sense lletres ni papers?”, que és una vida arreglada, sa vida de sant Aleix. Cada dia la diria, de cor, si no pogués més, sols¹ passar tant de martiri com va passar sant Aleix.² Sos pares, amb grans virtuts de riqueses i d’honors,³ a Déu del cel demanaren fruit de benedicció. Prompte varen ser escoltats de Cristo, nostro senyor. Quan veren per cosa certa que Déu los ‘via escoltat, feien molt de sacrifici,⁴ llimosnes i caridats, remediant⁵ moltes faltes i moltes necessidats; pelegrins i vildes pobres d’ells eren aconsolats. Quan va ser arribada l’hora de sa graci del Senyor, que en ses seues mans tengueren fruit de benedicció, es padrí i sa padrina, amb bona devoció, quan a batiar el portaren de nom lo feren Aleix, contemplant-lo amb alegria, que ja no podien més. El varen anar pujant amb bones devocions. Per devertiment li daren llibres i oracions. Quan va ser de més edat, que ell uns disset anys tenia, ells varen determinar lo que més los convenia. Varen pensar de casar-lo per viure amb més alegria: també per poder heretar tants de caudals que tenia.⁶ Parlen amb l’emperador, un dels més grans que hi havia,⁷ si volia que casassen⁸ Aleix⁹ amb la seua filla. L’emperador diu que sí, però si tots ho volien; i varen dir-ho a n’Aleix¹⁰ pensant donar-li alegria. En ell mateix conegueren que ell amb res se divertia, sinó amb lletres i papers que cada dia llegia. Els donà el sí aiximateix, perquè és cert que convenia i per fer el gust a sos pares que tan humil obeïa. Llavò es dia de ses bodes varen ser amb molta alegria; no tenc memori per dir-vos ses criatures que hi ‘via. Quan varen ‘ver celebrat sa grandesa d’aquell dia, l’emperador Eufemiano¹¹ i es altres de companyia saludaren a n’Aleix¹² per ses virtuts d’aquell dia: —Tens aquí la teua esposa virtuosa i muy querida;¹³ sigueu devots del Senyor i de la verge Maria,¹⁴ i viureu sobre la terra llargament amb alegria. És molt agradable a Déu un matrimoni acertat; també encara ho és més la puresa i castidat. La puresa i castidat és una vida amatent.¹⁵ Si el bon Jesús me das graci,... II Sortien a passejar caminant per dalt cortines, i¹⁶ si aixecaven la vista [5] tot cobert de sedes fines. Però res de tot això no li donava alegria. Una mirada donà a la seua esposa divina. Li va dir: —Galant senyora, vós, que teniu alegria d’aquesta grandesa i boda que hem tengut aquest sant dia? M’heu de dir si us ha agradat, si us ha paregut polida.— L’esposa li diu que sí, que ser-ho més no es poria. Li va dir si això voldríeu per tota la vostra vida. L’esposa li diu que sí, però que això no es podia. —Si em dàsseu ordre d’anar allí on jo vos diria, a parlar a Jerusalem, jo quissà ho alcançaria.— L’esposa li diu que sí¹⁷ pensant que prest¹⁸ tornaria. [6] Es va posar a advertir-la¹⁹ seguint per sa llei divina, que és molt agradable a Déu un matrimoni acertat, però encara ho²⁰ és més la puresa i castidat. La puresa i castidat és una vida amatent. Si el bon Jesús me das graci’,... III Quan Aleix²¹ se despedia de la seua esposa divina, li donà un anell d’or que en ses seues mans tenia. Li va dir: —Pensau en jo tots es dies de ma²² vida.— L’esposa li diu que sí, que sovent hi pensaria. Va prendre menjar i monedes i prendes de ses que hi ‘via,²³ i una mudada de roba, sa que més a gust tenia. [7] Promptament per embarcar-se va tenir l’ocasió. Ell acompanyat anava del divino redemptor. Allí on desembarcaren per voluntat del Senyor, se feia una esglesi²⁴ nova de la humil²⁵ verge Maria. Per caridat hi pagà es diners que s’hi devia. Lo demés que li quedà en llimosna²⁶ ho repartia, i ell sols se va quedar amb ses robes que portava. Va donar una mirada amb molta de lleialdat, va veure un pelegrí en molta necessidat. El cridà un poc endarrere,²⁷ un poc més arretirat. Li va dir: —Germanet meu, si fésseu lo que us diria: si em canviàsseu sa roba, [8] jo sa meua us donaria. Vós, si la poguésseu vendre, més hi gananciaríeu.— Es pelegrí va estar a compte, prompte varen ‘ver tractat. Molt humils²⁸, com a germans, se la varen canviar, Dins ciutat²⁹ i part de França³⁰ va determinar d’anar, però no la pogué vendre, no la pogueren comprar: valia molts de diners³¹ i no els hi podien dar.³² Dins ciutat³³ i part de Roma va determinar d’anar, allí on l’encaminava³⁴ mon Déu que mos va criar. Amb sos altres pelegrins prompte va anar acompanyat, anant d’una part a s’altra Eufemià³⁵ va encontrar. Son pare de sant Aleix³⁶ molt fort s’hi va trastornar, [9] diguent: —Jo aquí veig sa roba d’un infant que Déu m’ha dat. Declarau, germanet meu, digueu-me sa veritat: aqueixes robes que duis,³⁷ digueu, qui vos les ha dat?— —Dins ciutat³⁸ i part de França³⁹ un senyoret ha arribat⁴⁰ i m’ha canviat sa roba, sa meua li he donat, sinó que ja era flaca i em causava pietat. Ell la prenia amb grans besos i amb grans estimacions. Era per fer-mos⁴¹ entendre que hem de viure amb unions; hem de viure uns amb sos altres i deixar anar qüestions. En sa cara es coneixia que era de Déu estimat. Era per fer-mos entendre que hem de viure amb lleialdat, hem de viure uns amb sos altres⁴² [10] apartats de sa maldat; també apartats de ses gales, que el món mos porta enganyats.— Eufemià⁴³ s’ho escoltava, no pogué tornar raó. Varen enviar correu an⁴⁴ el noble emperador, diguent que ja han sabut nova des seu tan amat tresor.⁴⁵ L’emperador amb diligència⁴⁶ molt prompte hi va anar a parlar. Ell hi va enviar-hi forces que hi podien confiar, amb grans prendes i monedes per repartir en caridats. Caridat li varen fer una i una altra vegada, veiguent que no el coneixien enc que els passàs per davant. El Senyor cobert l’aguia en nom de l’Esperit Sant.⁴⁷ Un gran acompanyament els va sortir a recibir.⁴⁸ [11] Quan los varen ‘ver de dir que amb ell no han pogut parlar, considerau⁴⁹ s’amargura de tota la seua gent, i sa trista de sa mare, que de tan apesarada ses sedes i robes fines de damunt se les llevava. Va manar a ses criades que⁵⁰ més avinent tenia: —Desadornau es palau⁵¹ de cobertons i cortines. Adornau-lo amb⁵² robes negres per tota la nostra vida, fins haver-ne sabut nova d’Aleix⁵³, sa nostra alegria.— Va respondre la muller, dir-ho casi no podia⁵⁴: —Jo he quedat molt ignorant de sa seua despedida. No he sortit a passejar jo encara per ningun dia. Dins es palau⁵⁵ he estat [12] coberta de sentiment.— Si el bon Jesús me das graci,... IV Per amar i servir a Déu es seus caudals oblidava,⁵⁶ també son pare i sa mare i la seua esposa divina. El dianye temptador, envejós de bona vida, va sortir as camí a n’Aleix⁵⁷ de sa seua bona vida, i li donava entenent que ell de Roma venia. Aleix ‘nava preguntant⁵⁸ que quines noves hi ‘via. Ell li feia mal procés de la seua esposa divina. Aleix⁵⁹ baixava la vista, feia com qui no hi sentia⁶⁰ [13] i no li tornava raó. El dianye temptador, envejós de bona vida, es va fer un poc amunt amb una gran valentia. D’allí se’n va anar a parlar amb la seua esposa divina. Li va dir: —Galant senyora, vós us passau trista vida. Si vésseu vostre marit ja tendríeu alegria.— L’esposa li diu que sí, que quina nova sabia. —Jo el som vist i conegut, i hi he estat⁶¹ en companyia. Si em dàsseu aquest anell que us donà per despedida, jo aniria a parlar amb ell i em pareix que tornaria.— I ella le hi va donar, cap mal pensar no tenia. Ell se’n ‘nava⁶² satisfet, que llavò ja el temptaria. [14] Va sortir a camí a n’Aleix de sa seua bona vida. Trasmudat del que era abans, Aleix⁶³ mai no el coneixia. Sempre li dava entenent que ell de Roma venia. Ja li anava preguntant que quines noves hi ‘via, i li feia mal procés de la seua esposa amb mentida, diguent-li per cosa certa que ella feia mala vida: —Es consell que tenc per dar-te, que hi hauries de tornar, que tu tens moltes riqueses, te les mal afeciarà. A riure i conversar amb ella ja hi pot anar qui voldrà. Jo també que hi vaig anar-hi, una prenda em va donar. Mira-la, si la vols veure, i quedaràs desenganyat.— Aleix⁶⁴ va aixecar la vista [15] amb molta de lleialdat, va veure que era s’anell que ell li havia donat. Va caure sobre la terra esmortit i desmaiat.⁶⁵ Déu del cel ja s’ho mirava amb tanta de pietat, li va enviar un àngel que l’anàs a consolar.⁶⁶ El desamic⁶⁷ quan veu l’àngel, quan veu l’àngel que venia, per poder-se despedir ja va fer tot quant podia,⁶⁸ emperò no va poder, que l’àngel le hi impedia. Ell li va prendre s’anell que en ses seues mans tenia, per tornar-lo a n’Aleix⁶⁹ i tornar-li s’alegria: —Aleix,⁷⁰ aixeca’t d’aquí, cobra goig i cobra vida, mira que t’han enganyat, lo que t’han dit és mentida; [16] que la teua esposa està conservant la castidat, abundosa de virtuts, verge així com l’has deixat. No et deixis tornar a enganyar, seràs de Déu estimat.— I fent una ombra molt lletja⁷¹ el desamic⁷² se’n va anar, l’àngel se’n tornà al cel i Aleix en terra quedà.⁷³ Dins es port des Sant Sepulcre va determinar d’anar, allí on l’encaminava⁷⁴ mon Déu que mos va criar. Estant de jonolls en terra, el cor a Déu aixecà, diguent: —Senyor, no⁷⁵ som digne, jo d’aquí endavant⁷⁶ passar, finsus ‘ver rebut la graci de qui em té de perdonar.— Ell allí es va quedar fent vida de penitent. Si el bon Jesús me das graci,...[17] V Set anys va fer penitenci, fins que un àngel l’avisà. Va ser⁷⁷ avisat per un àngel, i encara va malpensar que no fos el temptador que el vuigués tornar a enganyar.⁷⁸ As cap d’una avemaria l’àngel el tornà a cridar: —Aleix,⁷⁹ aixeca’t d’aquí, que Déu ja t’ha perdonat. Ja pots seguir amb sos teus passos i complir amb ta⁸⁰ voluntat.— Se n’anà seguint es passos per una vora de mar. Per voluntat del Senyor, amb un patró s’encontrà. Per graci li demanà si el deixaria embarcar. Li va tornar de resposta: [18] —Això molt prompte serà. Recull lo que haigues mester, que no te falti⁸¹ menjar.— Li va tornar de resposta: —A mi res no em pot faltar. Jo fa set anys que serveix un senyor de gran bondat que m’ha donat finsus ara tot quant li he demanat.— Sortiren amb la mar en bonança⁸² i es temps prest⁸³ va haver mudat; se posà una borrasca que no podien⁸⁴ passar. Es patró tengué grans ansis des pelegrí que embarcà.⁸⁵ Ho va dir an es⁸⁶ mariners: —No sé si tendrà menjar. Jo no he vist que embarcàs res més que el cor amb lleialdat.— Per estar més satisfet, el va enviar a demanar: —Aiximateix, pelegrí, em vares ben enganyar. [19] Em vares dir que servies un senyor de grans bondats que et ‘via dat finsus ara tot quant li has demanat. Aiximateix⁸⁷ aquesta volta t’hauràs trobat enganyat.— Li va tornar de resposta: —Així no hi torneu parlar, que es senyor que jo serveix ningú no pot enganyar,⁸⁸ perquè és Déu de cel i terra, de tots es més vertader. Tots vivim sobre la terra per sa gran bondat que té.— —Aixímateix, pelegrí, si tu em dius veritat, ja podries alcançar que es maltemps ja fos passat.— —Aixecau el cor a Déu, que es maltemps ja passarà, però no anireu tan prompte allí on voleu anar.— Es patró d’aquella barca [20] ja ho va dir a⁸⁹ sos mariners: —A⁹⁰ aquest pelegrí donau-li tot quant vos demanarà. Donau-li prou⁹¹ menjar i beure, res no li puga faltar.— I ell allí se va quedar fent vida de penitent. Si el bon Jesús me das graci,... VI Va pensar d’anar a ca seua⁹² una hora dissimulada. Just davant se va trobar es querido de son⁹³ pare, que sortia a passejar a cavall amb un cavall. Per graci li demanà si li daria posada: —Així Déu del cel vo’n do a vostro fill amat, Aleix⁹⁴.— Son pare, quan va sentir que des fill⁹⁵ amat parlaven, [21] el cor se li defallí, que des cavall davallava, però el varen sostenir, que acompanyament portava. Quan va tornar en la virtut, as pelegrí preguntà:⁹⁶ —Digues, pelegrí, digues, de mon fill Aleix,⁹⁷ què⁹⁸ en saps? De mon fill Aleix, què en saps, que era sa nostra alegria? —Jo el som vist i conegut, i hi he estat en⁹⁹ companyia. Descansau’s, que ell té salut i es temps passa amb alegria. Es seu interès és tot a servir a Déu i Maria.— Varen dir-les¹⁰⁰ a sa mare, ses noticis que hi havia. Lo mateix li contengué, que en terra caigué esmortida. Quan va tornar en la virtut, as¹⁰¹ pelegrí preguntà: —Digues, pelegrí, digues, [22] de mon fill Aleix,¹⁰² què¹⁰³ en saps? De mon fill Aleix, què en saps, que era sa nostra alegria?— —Jo el som vist i conegut, i hi he estat en companyia. Descansau’s, que ell té salut i es temps passa amb alegria, i es seu interès és tot a servir a Déu i Maria.— Ja li varen parar taula perquè menjàs si en volia. Va donar una mirada amb molta de lleialdat. —D’aquest menjar saborós¹⁰⁴ el cor meu no en pot menjar. Si en menjàs, no serviria a mon Déu que mos crià.—¹⁰⁵ —Però¹⁰⁶ digues, pelegrí, digues equè vols menjar. Tu digue-mos lo que vols i t’ho ‘nirem a portar. —Si em dau un poc de pa i aigo per el meu cor sustentar, [23] i una begudeta d’aigo per després¹⁰⁷ d’haver menjat...— Quan va haver menjat i begut de lo que ell va demanar, el dugueren dins un quarto, si volia descansar. De bons llits i bones robes, res no podia¹⁰⁸ faltar. Va donar una mirada amb molta de lleialdat. —Amb aquestos llits tan blans el cos meu no hi pot estar. Si hi estàs no serviria a mon Déu que mos crià.—¹⁰⁹ —Idò digues, pelegrí, digues a on vols estar. —Si m’hi deixàsseu estar, a s’alcoba de s’escala.— Va respondre la muller, dir-ho casi no podia:¹¹⁰ —Pujant i baixant s’escala ja em causaràs trista vida, perquè em pareix que ressembles [24] a la mia companyia. Però, si és es teu gust estar-hi, de mi te ho¹¹¹ és concedit.— Allí ell se va quedar, fent vida de penitent. Si el bon Jesús me das graci,... VII Es criats que allí hi havia de més poc coneixement li feien pols a sa cara per prendre-hi divertiment. I es criats que allí hi havia de més poc coneixement passant l’esquitaven¹¹² d’aigo per prendre-hi divertiment. Altres criats que allí hi ‘via de molt poc coneixement amb¹¹³ palillos li pigaven per prendre-hi divertiment. Ho prenia pacient dant gracis an el Senyor, diguent : —Per molt que pateixi, [25] més heu patit per jo;¹¹⁴ per salvar-me a jo i els altres heu pres mort i passió. Per ‘margant que siga l’aigo¹¹⁵ que me tiren per la cara, més ho era lo que us daven¹¹⁶ per beure fel i vinagre. Quan amb canyes us pigaven aumentaven fort dolor sobre la corona vostra, oh divino redemptor!— Un matí de bon matí, quan son pare s’aixecava, va passar per davant ell un des patges de son pare. Per favor li demanà tinta, ploma i paper, per escriure una carta de tota la seua vida. —Pelegrí, si això saps fer, que pobre i desgraciat! Tu, sabent llegir i escriure, mira a on has estat. [26] Molts dies i moltes nits de tu em ‘via descuidat, i es senyor d’aquesta casa t’hauria ben respectat, t’hauria donat què viure, res no t’hauria faltat.— Li va tornar de resposta: —Res d’això no és important. Vols fer-me el favor¹¹⁷ de dar-me lo que t’estic demanant?— Per favor li va donar tinta, ploma i paper, i va escriure una carta de tota la seua vida. Quan la va tenir firmada, en ses mans se la quedà, i s’anell d’or que portava en un dit se’l va posar. Quan el Sant Pare deia missa, ell del món se despedia. Ses campanes repicaven, moltes centes que n’hi havia. Assenyalaven mort sant, [27] encara ningú ho sabia. En casa d’Eufemi๹⁸ se va sentir una veu, saludant Eufemi๹⁹ per sa gran ditxa que té: —Jo si és que tal ditxa tenc,¹²⁰ tal ditxa jo no la sé. Jo a casa no tenc ningú, més que un pobre innocent.—¹²¹ Ell se’n va anar correguent a veure es pobre¹²² que hi ‘via; va passar per davant ell, li¹²³ paregué que dormia. El cridà per tres vegades, ninguna li responia. Amb això va¹²⁴ reparar de sa carta que tenia.¹²⁵ Va provar¹²⁶ d’alcançar-la, pensant que la hi donaria, però no la hi va donar: encara més l’estrenyia. Llavò hi va anar el Sant Pare amb ses seues grans virtuts: [28] —Aiximateix, pelegrí, que ets de Déu tan amat, donau-mos aquesta carta i sabrem la teua vida.— Va provar d’alcançar-la, pensant que la hi donaria, però no l’hi va donar, encara més l’estrenyia. Ja baixava la muller, molt trista i molt afligida. De més avant preguntava que quins misteris hi havia. Quan més li anaven diguent,¹²⁷ ella més se n’entristia,¹²⁸ i va provar d’alcançar-la, pensant no l’hi donaria. Molt lleialment l’hi donà, cert és que la mereixia. Quan la varen ‘ver llegit, que veren lo que hi havia, per son pare ni sa mare ningun consol no hi havia. [29] Ja va respondre son pare: —Jo ja em trob un home¹²⁹ vell. Jo encara sempre pensava¹³⁰ que tu encara tornaries; ara ja mos has deixat en el món sense alegria.— Ja va respondre sa mare: —Més propet d’ell vull estar. Jo amb ell hi tenc un llunari i me’n vull desenganyar.— Quan va estar més propet d’ell, que va estar desenganyada,¹³¹ amb uns grans plors i sospirs¹³² amb ell va quedar abraçada. Va respondre sa muller, que tan sovent responia: —Ja t’hem tengut disset anys en sa nostra companyia. No t’has donat a conèixer ni mos has dat¹³³ alegria. Ara ja mos has deixat en el món sense alegria.— Per places i per carrers [30] molta de gent hi havia. Es posaren a repartir monedes de ses que hi ‘via per entretenir la gent. Molts que s’hi entretenien! Es malalts i es impedits¹³⁴ que amb ell podien¹³⁵ tocar recobraven la salut, tots podien¹³⁶ caminar. Hi varen posar-hi es temps, tots hi varen poder anar. A sa capella de Sant Pere el portaren¹³⁷ a enterrar. Allí està al sant sepulcre el seu cos tan excel·lent i en té la glori guanyada¹³⁸ per tota la seua gent.