Cançoner de les Pitiüses

El bon rei se'n va a passeig, el bon rei i la regina. No quedà ningú as palau sinó s'infant i sa dida. S 'infantó no vol dormir ni en bressol ni en cadira, sinó a sa vora des foc i a sa falda de sa dida. Sa dida ja fa un gran foc per veure si dormiria. Amb s'ardoreta des foc sa dida quedà dormida. Quan sa dida es despertà troba s'infant cendra fina. Sa dida llançà un gran crit, –Valeu-me, Verge Maria! Que si vos no m'ajudau de tot-hom seré avorrida seré avorrida del rei, del rei i de la regina De comtes i cavallers de tot qui as palau havia. Verge si em tornau s'infant, corona d'or us faria, i pel vostro fii preciós, corona de plata fina. Mentre està en 'questes raons un patge del rei arriba –Digueu dida, què teniu? Digueu, què teniu la dida? –N'he perdut un llençolet des millors que el rei tenia. –No ploreu dida per 'xò per 'xò no ploreu no dida, que aquí teniu molts souets comprau-ne d'argenteria. Si de plata era es llençol, ara d'or jo el compraria. patge, això no pot ser no –Patge, això no seria. Com es llençol que he perdut no n'hi ha d'argentaria. Mentre està en 'questes raons el rei de caçar arriba. –Dida on teniu s'infant perquè jo veure'l voldria. Sa dida no sap que dir i queda molt atordida. –Dida anau as bressolat que s'infant hi trobaríeu. Sa dida ja se n'hi va troba s'infant fent joguina. –Dida portau-me s'infant perquè veure'l ja volia valgueu-me la Mare de Deu valguem la Verge Maria.