Cançoner de les Pitiüses

El reiet i la regina se n'anaren a caçar, i a ca seua no hi quedà més que es meuet i sa dida. i en Meuet no vol callar ni en braços ni en cap cadira, ni menos amb un pom d'or que sa dida li oferia. Sa dida va fer un foc, a¹ veure si callaria, i amb aquell calor des foc sa dida quedà adormida. i quan se va despertar trobà en Meuet cendra viva. La va aplegar amb un plat d'or i l'oferí a Maria. –De quants soldats i cavalls hauré de ser perseguida?– I estant amb aquest combat veren el rei que venia. –Equè teniu, dida meua, què teniu, que estau tan trista? –Jo he cremat es meu manton, es manton de seda fina. –Veis aquí vint-i-cinc sous Comprau-ne un de sa botiga Si no n'hi teniu a prou, la reina que vo n'hi afixga. I a on és es meu Meuet? De veure'l me folgaria. –En Meuet és a la cambra, i allà on el rei dormia- Sa dida passa davant, a veure si el trobaria, i quan hi varen arribar el trobaren que dormia amb un gorret molt vermei, vestidet de grana fina.