Cançoner de les Pitiüses

El bon rei i la regina se n'anaren a caçar, i a ca seua no hi quedà més que es meuet i sa dida. I en Meuet no vol callar ni en braços ni en cap cadira, ni mancos amb un pom d'or que sa dida li oferia. Sa dida va fer un foc, a¹ veure si callaria, i amb sa calentor des foc sa dida s'hi adormia. Quan se va despertar trobà en Meuet cendra viva. La va prendre dins un plat i l'oferí a Maria. La mare de Déu si vol ja me'l ressuscitaria. De quants soldats i cavalls hauré de ser perseguida?– Estant en aquell instant veren el rei que venia. Quan el rei va arribar la trobà molt afligida. Què teniu, dida mia, què teniu, que estau tan trista? He cremat es meu mantell, aquell mellor que tenia. Veis aquí coranta sous. Compra'n un de seda fina. Si no n'hi teniu a prou, la reina que vo n'hi afixga. I a on és es meu Meuet? De veure'l me folgaria.- Es va girar per enfora i el va veure que venia amb un barretet vermei, vestidet de grana fina.