Si volem ser-ho prudents, conservem la llei divina
guardem es Deu Manaments que ens ensenya sa doctrina,
que són des manteniments que l'ànima necessita
lo que a naltros mos profita per estar en gràci de Deu.
I
En el primer hem d'estimar a Déu del cel que mos cria,
ell és més que es nostros bens i tota la nostra vida.
Mirem que ems ha redimit amb sa seua sang divina.
Naltros tan desgraciats, no sabem deixar es mals vicis,
sent que ho hem de ser jutjats per ell que és Déu de Justici,
que en es vall de Josafat vendrà es dia des judici,
a llegir-mos sa sentenci, cada u lo que es mereix.
No mos pensem enganyar-lo, ja que tot a-ho té present,
ses obres bones i males, paraules i pensaments.
Allí haurem de donar compte de tota sa nostra vida.
Si volem ser-ho prudents…
II
El segon, no jutjarem el nom de Déu en mentida.
A-ho és pecar mortalment, i l'ànima es crucifica.
Apartem's d'un jurament, si veim que no es necessita;
que és un estil molt dolent per qualsevol que el practica,
un agravi davant Déu, ja el trobarem algun dia.
Pensem bé amb so jurament, no fer-lo en negativa,
molt trist i desgraciat, aquell que jura en mentida.
Per una necessitat, s'ha de jurar en justícia,
tots diguent sa veritat, per tots a-ho és benefici,
quan a-hi ha dificultats, llevem-li es perjudici.
Si volem ser-ho prudents…
III
El tercer hem de guardar tots es dies d'anar a missa,
que Déu del cel se'l quedà per el seu beneit servici.
Facem aquest benefici amb bona devoció,
tots es dies de precepte, tenim obligació
per guardar-los per respecte a Cristo, Nostro Senyor,
d'anar-hi al temple de Déu, fent devots oració,
contemplant aquell mort i sagrada passió,
pensant que morí per naltros, Cristo nostro redemptor,
per guardar-mos de ses ungles de l'enemic temptador.
I ara que tenim la gràcia, visquem cristianament,
siga alabat per sempre el Santíssim Sagrament.
Si volem ser-ho prudents, conservem sa "Llei Divina".
IV
El quart, honrar pare i mare, que tots estam obligats
a ajudar-los i assistir-los en totes necessidats
i a guardar-'ls-hi respecte perquè s'ho tenen guanyat.
I as que ho poguem contar quan tenguem sa seua edat
lo mateix faran per naltros, si el món no ha canviat.
Si sa "nora" vol ser "libre", Deu mos darà caridat;
per això estar de guardia porta s'estabilidat.
Moltes voltes mos feim creure de que la enganyarem
sa planeta és una guia que no la desviarem,
sense sortir de sa guia, tal farem tal cobrarem.
Bé tenim s'experiència que la veim per cada dia:
Si volem ser-ho prudents…
V
El quint, no hem de matar per agravi que tenguem,
perquè hem de considerar que Deu s'ho queda per ell,
i quan mos arriba s'hora, tant mor es jove com vei.
Tant si és pobre com si és ric, remei no hi haurà per ell.
Ditxós d'aquell que bé es troba per 'nar a dar compte a Deu,
i si ha fet bones obres, molt mellor serà per ell,
que se'n 'nirà amb companyia de tots es àngels del cel.
De tots es àngels del cel, de Sant Josep i Maria.
Si volem ser-ho prudents…
VI
En es sisè manament, mirem de que ems asverteix:
si vivim perfectament, no mos espantem de res;
si mos ne sabem guardar de s'aufici deshonest
amb coses que no son nostres, no hi prenguem goig ni plaier.
Despertem-'os que ja és hora que caigem pes nostro pes.
Nostro Senyor ja perdona aquell que s'arrepenteix,
és infinit, just i dona a cada u lo que es mereix.
I es que fa bona vida, sempre té es braços oberts,
Ell mai no mos desempara, si el respectam per lo que es,
sa glori mos te guardada, sa seua voluntat és
si mo' la tenim guanyada, ell bé mo' la ha promès
i si hem fet cap errada, l'hem de dir an es confés
Baix de nostra consciència es pecat que haixguem comès.
Encara que mos absolguen, es comptes seran después,
que devem fer un propòsit de no tornar a pecar mes.
Demanar perdó a Deu pes temps que ems queda vida,
Si volem ser-ho prudents…
VII
En es setè manament, no mos visquem descuidats,
mirem que l'enteniment no mos portàs enganyats.
no vuigem alquerir bens que no els haixguem precurat,
hem de viure amb lo que és nostro en molta tranquil·litat,
ni tampoc farem usures, visquem en cristiandad
que la Sagrada Escritura així mos dona entenent.
Si volem ser-ho prudents…
VIII
Es vuitè mos asverteix que no hem de dir mentides
ni usar fals testimoni, que és cosa que no ‘profita.
És dar gust an el dimoni, i és una bestia ruïna.
Amb un testimoni fals que donàssem en mentida,
per morir-hi condenats, sols amb això bastaria.
D'això Deu del cel mon guard i la beneita Maria,
naltros per sa nostra part facem-hi lo que sabrem,
duguem-'os com a germans tots es dies que visquem.
Aquest món és un desterro de treballs i sentiments
que Deu mos ha destinat, no sabem per quan de temps.
Sabem s'hora que som nats, no sabem per quan de temps.
a s'hora menos pensada, quan menos mon temeguem
Deu faça que en bon estat aquell dia mos trobem
tots ben llibres de pecats, davant la Verge Maria.
Si volem ser-ho prudents…
IX
El novè, no desitjar sa dona des teus amics,
professant aquella fe que ens ensenya el sant batisme.
Amb aquella aigo beneita, mos varen fer cristians,
no podem gonyar sense ella la glòria celestial.
Cada dia mos prediquen dalt sa trona es capellans
que hem de creure en tres persones: Pare, Fill i Esperit Sant.
degut a que no som dignes, mellor és que ho coneguem,
mellor és que ho coneguem, si no ara, algun dia...
Si volem ser-ho prudents…
X
Ara parlarem del pròxim, en el desè manament:
si no feim lo que Déu mana quant desgraciats serem.
Aquell que el pròxim no ama, ja no pot ser mes dolent.
Que la justícia ems reclama, sentència justa tendrem,
siga prompte, siga tard, de morir no escaparem.
Tenim damunt aquest deute des dia ençà que naixem,
despertem-'os que ja és hora, no siguem tan ignocents,
treballem sempre fent coses que siguen convenients
per la salut de nostra ànima i agradables a Déu.
Si a cas a ho feim així tendrem la glòria algun dia.
Si volem ser-ho prudents…
Fi
Quan tenim lo que volem, mos olvidam de resar,
i en tenir graves problemes, mos torna a recordar.
