Per esser agradables a Déu
observem la llei divina
i guardem es manaments
que ens ensenya sa doctrina.
I
En el primer, amarem
a Déu del cel que ens aguia,
que val més que es nostros bèns,
també que la nostra vida,
i ha esset qui ens ha redimit
amb la seua sang divina;
naltros, tan desagraïts,
no hem volgut deixar els mals vicis.
Pensem que serem jutjats
de Déu, que és rei de justícia,
i en el vall de Josafat
vendrà es dia del judici
a llegir-mos la sentència
cada u com mereixem,
i allí no valdran excuses,
perquè tot ho té present,
obres bones i dolentes,
paraules i pensaments,
i en esser allí donarem compte
de tota la nostra vida.
Per esser agradables a Déu...
II
El segon, no jurarem
el nom de Déu en mentida,
perquè hem pecat mortalment
i l’ànima mortifica,
i apartem’s del jurament
si veim que no el necessita,
que és un ofici dolent
per qualsevol que el practiqui,
un agravi davant Déu:
ja ho trobarem algun dia.
Des nostros pecats li feim
una corona d’espines
i a ens ha dat el ser [sic]
i mos conserva la vida.
Figurem’s que un jurament
és una cosa molt prima:
molt trist i desgraciat
des que jurarà en mentida,
que si és per necessidat
es pot jurar per justícia,
que si deim la veritat
encara feim benefici
i aclarim dificultats
si algú n’està en devisa.
Per esser agradables a Déu...
III
En el tercer, hem de guardar
tots es dies d’anar a missa;
Déu del cel mo’ls va deixar
per al seu beneit servici,
que si el sabem conservar
per l’ànima és benifici.
Facem aquest sacrifici
amb bona devoció
d’anar an el temple de Déu
fent devota oració,
contemplant aquell amor
i sagrada Passió,
que va morir per salvar-mos
Cristo nostro redemptor,
per lliurar-mos de ses ungles
de l’enemic temptador,
que llavò érem esclaus
en aquella ocasió
i ara que en tenim la gràcia
visquem cristianament.
Per esser agradables a Déu...
IV
I el quart, honrar pare i mare,
tots hi estam obligats,
ajudant-los i assistint-los
en tota necessidat;
i els hem de guardar respecte,
perquè s’ho tenen guanyat
quan vendrà an aquell efecte
que serem des seu edat [sic].
Llavò així faran per naltros
també es nostros pervenguents;
promesa de Déu no falta,
tal farem, tal cobrarem,
que tenim experiència
i la veim per cada dia.
Per esser agradables a Déu...
V
I en el quint, no hem de matar
per agravi que tenguem,
perquè hem de consivirar
que Déu s’ho deixat [sic] per ell;
que en arribar aquella hora
tant mor el jove com vell;
ditxós d’aquell que bé es troba
per anar a dar compte a Déu,
que si ha fet bones obres
serà molt millor per ell,
que se’n ‘nirà en companyia
de tots es àngels del cel
i sant Josep i Maria.
Per esser agradables a Déu...
VI
I en el sisè manament,
mirau de què ens adverteix:
si vivim perfectament
no ems d’espantar [sic] per res
si vivim honestament,
que si mos sabem guardar
de s’ofici deshonest
i en coses que no són nostres
no prendre-hi goig ni plaers,
perquè hem de consivirar
que és un engany manifest.
La carn mos és un contrari,
cada dia ems fa procés;
per cada dia mos tempta
tant com pot i quan més, més,
que mos vol servir d’empenyo
per portar-mos a través,
i no hem de concedir-hi
naltros per ningun procés.
Guardem la nostra animeta
d’aquell animal ferest,
que si la tenim subjecta
aixina hi guanyarem més.
Deixem anar tantes gales:
cada dia ems consumeix,
que ell n’aplegarem ses ales
enc que siguem cavallers,
enc que tenguem tanta aldessi
vendrem a tornar no-res.
Pensem que la nostra vida
avui és, demà fineix,
despertem-mos que ja és hora
i caiguem de nòstron pes,
que Nostro Senyor perdona
aquell que s’arrepenteix,
aquell que fa bona vida:
sempre està braços oberts,
que mai no mos desempara
si el respectam per lo que és;
si mo’ la tenim guanyada,
Ell ja mo’ la té promès,
i si feim alguna errada,
ja l’hem de dir an es confés
baix de nostra consciència,
tots es pecats que hem comès,
i enc que es confés mos absolga,
es comptes seran després,
que n’hem de fer un propòsit
de no tornar a pecar més,
i demanar-li perdó
es temps que ems queda de vida,
i així pot esser que gosem
en sa seua companyia.
Per esser agradables a Déu...
VII
En el setè manament,
no mos visquem descuidats,
no vuiguem retenir béns
que no els haiguem procurat;
si mal a l’ànima feim,
perdem sa felicidat,
si ems allargam a robar,
cometem un gran pecat,
que no restituiguem
no porem esser perdonats,
que així mos ho manifesta
Déu de tanta veritat:
que hem de viure amb lo que és nostro
amb tota tranquil·litat.
Sa pobresa no és vilesa,
o així ems ho han ensenyat.
Tal vegada sa riquesa
és sa mare del pecat,
perquè allina ja demana
un interès desditxat.
Sa vista mos entabana
per portar-mos enganyats.
Sa suor de ningun pobre
no ems ha de fer aixecar es cap,
que no es poren fer usures
i viure amb cristiandat,
que la sagrada escritura
així ems ho dona entenent.
Per esser agradables a Déu...
VIII
I en el vuitè ems adverteix
que no es poren dir mentides
ni posar falsos testimonis,
que és cosa que no aprofita
ni dar gust an el dimoni,
que és una bèstia roïna,
i amb un testimoni fals
que posàssem en mentida
érem capaços a perdre’ms,
sols amb això bastaria.
I així Déu del cel mos guard
i la sagrada Maria.
Naltros de sa nostra part
hem de fer lo que sabrem:
amar-mos com a germans
tots es dies que viurem,
que aquest món és un desterro
de treballs i sentiments.
Naltros sabem quan som nats,
no sabem quan morirem,
i s’hora menos pensat,
quan menos mo’n temerem.
Déu faça que en arribar s’hora
amb bon estat mos trobem,
que puguem donar bon compte
de la nostra ànima. Amén.
Per esser agradables a Déu...
IX
El novè, no desitjaràs
la muller de ton proïsme,
professant aquella fe
que mos dona el sant batisme,
per aquella aigua bendita
que ems varen fer cristians.
Sense ell no porem rebre
la glòria celestial.
Si som d’edat de conèixer
lo que és bé i lo que és mal,
no podem entrar a la glòria
enc que morim de cent anys.
Cada dia ems ho prediquen
de sa trona es capellans:
que hem de creure tres pressones,
Pare, Fill i Esperit Sant,
i aquelles tres pressones
són distintes reialment,
baix d’aquelles dos espècies
Jesús viu sacramentalment.
El seu cos mos va deixar
per esser es nostro aliment,
i encara que no en som dignes,
Déu faça que ho coneguem,
si no per ara, algun dia.
Per esser agradables a Déu...
X
I ara parlarem del pròxim
en el desè manament.
Si no feim lo que Déu mana,
quant desgraciats serem!
I aquell que el pròxim no ama
ja no pot ser més dolent,
i en el judici reclama
sentenci justa tendrem,
siga tard o siga prompte,
a morir no escaparem;
damunt tenim aquest deute,
no tenim hora segura
que no restituïguem.
La nostra vida no dura
sinó sols un pensament.
Despertem-mos, que ja és hora,
i aprofitem-mos del temps,
que llavò no haiguem de plànyer
`ver esset en el món dolents.
Sa jovintut mos enganya,
no siguem tan innocents.
Treballem sempre a fer coses
que siguen convenients
per l’ànima i per al cos,
també agradables a Déu,
que si naltros així ho feim
tendrem la glòria algun dia.
Per esser agradables a Déu...
XI
Això són los manaments
que tots havem de guardar
si volem trobar remei
per on mos hem de salvar,
que hem de conservar sa llei
que Jesucrist va confessar,
que mo’ la va deixar escrita
de la seua santa mà.
Que ditxosos serem naltros
si la sabem conservar.
I amb bones obres i pensaments
guardem-mos d’agraviar
aquella obra tan pura
que l’Esperit Sant obrà,
que és amor i prencipura
per tot el gènere humà,
és nostra llum i dolçura
en qui devem esperar.
Pes nostros pecats i culpes
el varen crucificar.
Per aquella creu pesada
volgué-mo-les perdonar.
Naltros farem un propòsit
com deu fer el bon cristià;
un propòsit de l’esmena:
primer morir que pecar,
i demanat perdó
es temps que ems queda de vida.
Per esser agradables a Déu…
