Consivirem quin turment
estar privat de la glori.
M’he calat en la memori
de cantar es deu manaments.
El primer és amar a Déu
primer que ninguna cosa
allà en el paradís seu
Déu mos hi do bona posa.
El segon, no juraràs
en nom de ton criador,
antes amb tanta d’amor
ell lo revenciaràs.
Santificaràs les festes,
que és el manament tercer.
Fé feina dia fener,
mica diumenges i festes.
Sis dies tenim per al cos
i un per servici de Déu.
No trenquis manament seu,
ai que ditxós que seràs.
I en cuarto manament
pare i mare honraràs,
si vols florir i granar
i viure molt llargament.
La raó n’és viva i clara:
per perdonar el pecat
pensa en Déu que t’ha criat
i n’és mort per ton amor.
El quinto no mataràs,
que es matar és un pecat gravi.
Consivira si ets savi
que a mon Déu lleves el braç
encara que quantrediguis
tengué el cor i no la llança
en Déu queda la venjança
fent aqueixa dins ton cor
si la carn te’n du apartada
del que tens gran sentiment
ell n’hi ha molts d’enculpats
quants ne moren condemnats
per el sisè manament
i setè que hem de pensar
si ems allargam a robar
a Déu aclavam ses mans
i no entrarem a la glori
no haguem restituït,
confessat i penedit
i purgat en purgatori
El vuitè no mentiràs
ni cals falsos testimonis
són travis per los dimonis
a l’infern te n’aniràs.
Mira que amb tals testimonis
és mal de restituir. [4]
Si te’n goses a desdir
estàs firmat en el dimoni.
No desitgis los béns d’altri,
béns d’altri que fan pesar
ni tampoc la dona ajena,
que és el manament novè,
puix que així ho mana la fe
com per paga cruel pena.
Es manaments són cantats
molt agradables a Déu.
No mermols los sacerdots
que són menistres de Déu,
antes hem de tenir d’ells
un amor per la memori
de veure que mos ensenyen
es camí d’anar a la glori.
Amén
