“El text que ens presenta Xico Lluy –recollint documentació primària de diferents arxius espanyols i francesos, i mitjançant entrevistes amb alguns dels protagonistes o familiars d’ells—forma part d’una petita història d’un nucli reduït de persones. Es tracta d’aquells eivissenc i formenterers que en acabar la guerra, primer, anaren a parar als camps de concentració francesos, i després, durant la Segona Guerra Mundial, als camps de concentració nazis.”
(“Els llargs silencis”, Neus Escandell Tur)
