CONTES DEL MARROC

“La cerca d’un altre paradís m’havia portat a terres llunyanes, si no pel que fa a la distància i a l’ortografia, sí quant a la cultura. I també d’aquelles en vaig gaudir intensament durant una llarga temporada.

He volgut aplegar en aquest llibre diferents escrits meus sobre Villangómez, alguns apareguts en publicacions, però inèdits altres.

Jordi Marí presenta un recull de poemes que reflexionen sobre aspectes quotidians com són l’amor, l’amistat i l’enyorança de l’illa.

APUNTS HISTÒRICS I D’ENSENYAMENT DELS SEGLES XIX I XX

Antoni Marí inicia aquesta obra a partir de la seua infantesa i a la introducció inclou els orígens i el procés de les escoles de la parròquia, les motivacions socials i les vocacions docents sorgides arran de tot el procés històric.

“Record el poble humil,
record la gent tranquila,
la verdor del camp humit,
la foscor, el sol, la llum del dia.”

L’estudi d’Antoni Torres Garcia, que, com veureu, tracta rigorosament del tema que es proposa, ens duu a la memòria l’alegria amb què els nostres avantpassats del segle XVI ja rebien l’anunci del començament de les feines de treure la sal dels estanys.

De la mà d’Antoni Ribas reconeixerem els reialmes oblidats dels primers amors i les primeres inquietuds.

L’home ha sortit del vagó, just allà on ha decidit anar. Tanmateix, hauria pogut baixar un poc més enllà, o fins i tot abans.

Aquests són poemes a diferents velocitats. Seuen a butaques arrenglerades… Vencen la inèrcia sobre rails que s’endinsen en la boira… Acceleren i es subjecten amb força a les ales dels mots…

EL VIATGE

Potser el principal encert dels autors ha estat el de rescatar una “biografia de novel·la” i no conformar-se a explicar-la en la barra d’un bar […]. Però qui es pensi que la biografia de Jean-Michel Fueter és novel·lable tan sols des de les històries amb les drogues o amb la policia trobarà en aquest llibre una refutació essencial.

En Ralf era un apassionat. Era tal la dèria que sentia envers el cel, que el seu ànim va acabar depenent de l’estat d’aquest (…). La sentència d’en Josep Pla, que va definir els homes com a éssers climàtics, en el cas d’en Ralf esdevenia del tot certa…

NOTES D’AEROPORT I DE CARRETERA

Potser un dels luxes més grans que he viscut ha estat el de garlar alegrament al voltant d’una taula durant hores, sentir com es fan les cinc de la matinada (…), notar la flaire del dia que ja s’acosta…
Aquest és el tempo que d’alguna manera ha marcat aquest quadern.